capçalera campanha

Actualitats

Montpelhièr: jutjament contra l’emplec del catalan dins los conselhs municipals

Una cinquantena de militants occitanistas èran aquí per sosténer los dreches lingüistics dels elegits nòrd-catalans

Los acompanhavan de representants politics de Catalonha dont la presidenta del Parlament, Laura Borràs, e de representants d’ÈRC, de Junts e de la CUP
Los acompanhavan de representants politics de Catalonha dont la presidenta del Parlament, Laura Borràs, e de representants d’ÈRC, de Junts e de la CUP

Tèxte legit

Lo Tribunal Administratiu de Montpelhièr jutgèt ièr dimars las comunas catalanas d’Elna, Els Banys, Portvendres e Tarerac denonciadas pel prefècte del departament dels Pirenèus Orientals per aver integrat dins lor reglament interior la possibilitat per lors elegits de deliberar oralament e per escrich en catalan seguit de la traduccion en francés.

Demest lors representants municipals acusats compareguèt davant lo jutge lo cònsol màger d’Elna, Nicolas Garcia, que planguèt la persecucion de l’estat francés contra los elegits que promòvon la lenga del país. “Lo jutge decidirà se podèm parlar catalan e traduire en francés los conselhs municipals perque çò que fasèm aicí pas es exclusiu, es inclusiu: apondèm una lenga a la Republica Francesa”, çò diguèt Garcia a Vilaweb. A mai, lo cònsol se mostrèt optimista: “Avèm dobèrt una pòrta e se barrarà pas amai. Venèm après lo jutjament contra la region còrsa; ara ven a nosautres e deman i aurà, de segur, mai de comunas”. Lo tribunal prononciarà sa senténcia lo 9 de mai.

Una cinquantena de militants occitanistas, dont de representants de la FÈLCO, de Calandreta e de Pais Nòstre èran aquì per sosténer los acusats. Los acompanhavan de representants politics de Catalonha dont la presidenta del Parlament, Laura Borràs, e de representants d’ÈRC, de Junts e de la CUP.

 

Totjorn l’article 2 de la Constitucion

 

Lo representant del prefècte departamental demandèt al jutge l’anullacion dels articles dels reglaments que permeton l’usatge del catalan dins las cinc comunas pr’amor que serián segon el contraris a l’article 2 de la Constitucion francesa qu’establís que la lenga de la Republica es lo francés. A mai, crei que n’i a pas pro amb una traduccion en francés car aquò metriá la lenga de París en segonda plaça. Lo procuraire public del Tribunal Administratiu de Montpelhièr donèt rason al prefècte dels Pirenèus Orientals.

De lor caire, los avocats de las comunas catalanas defendèron lo fach que lo catalan fa partida de l’identitat del territòri e “qu’es un patrimòni que cal defendre”, e declarèron que la demanda del prefècte eliminava de tot en tot las lengas dichas “regionalas” e contraveniá a la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias.

 

D’avaloracions positivas

 

Après la sesilha, l’avocat del cònsol màger d’Elna a fach una avaloracion positiva car es estat pro clar que las comunas catalanas vòlon pas exclure lo francés. A mai, a soslinhat qu’en fin de compte çò qu’a una valor juridica son las deliberacions finalas que se publican, que son en francés, e non pas los discorses anteriors.

De son caire, lo cònsol màger d’Elna considera que los representants de l’administracion an fach de declaracions erronèas e espèra que los jutges “auràn benlèu la vòlha de far avançar la Republica Francesa en admetent la diferéncia culturala e las lengas coma una valor aponduda de la republica”. Per Garcia, aquò “seriá just pel catalan e per las autras lengas”. Enfin, l'elegit catalan es convencut que “fin finala, los que voldràn parlar catalan dins l’espaci public o poiràn far sens perdre de temps davant un tribunal administratiu, qu’a pas cap de sens”.

 

Campanha de sosten

 

Òmnium Cultural a començat una campanha per finançar la defensa juridica de las comunas, pagar las despensas del procès e garentir lo catalan dins las comunas del nòrd de Catalonha.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article