Actualitats
Lo Cap Verd prepausa que Galícia, Curaçao e Macau intren dins la Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa
Lo ministre de la Cultura capverdian diguèt que “l’economia creativa” aconselha d’agrandir l’organizacion
Lo ministre de la Cultura del Cap Verd, Mário Lúcio Sousa, a prepausat que Galícia, Curaçao e Macau intren dins la Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa (CPLP), una organizacion internacionala de cooperacion entre païses lusofòns. Segon Sousa, la CPLP deuriá pas solament amassar los estats ont lo portugués es territorial o oficial, mas tanben los païses —quitament se son de nacions sens estat— ont se parla de lengas creòlas basadas sul portugués, o de lengas que mantenon la meteissa origina que lo portugués, en se referissent al galèc. Pel ministre, l’emergéncia “de l’economia creativa” aconselha de prene aquelas decisions.
A Curaçao —un estat semiindependent dels Païses Basses— se parla lo papiamento, una lenga creòla basada sul portugués e amb d’aportacions de divèrsas lengas europèas e africanas. Sousa remembra que lo papiamento e lo creòl del Cap Verd tenon fòrça similituds. A Macau existís tanben un creòl portugués, e mai se s’estenh. En tot cas, lo portugués a Macau es oficial amb lo chinés.
Mas la CPLP esclarziguèt fa qualques ans que Galícia podiá pas intrar dins l’organizacion perque l’Estat espanhòl o autorizava pas. A l’ora d’ara, los membres de plen drech de l’entitat son solament d’estats sobeirans: Portugal e sas èx-colònias de Brasil, Angòla, Moçambic, lo Cap Verd, Timòr Èst, São Tomé e la Guinèa Bissau.
A Curaçao —un estat semiindependent dels Païses Basses— se parla lo papiamento, una lenga creòla basada sul portugués e amb d’aportacions de divèrsas lengas europèas e africanas. Sousa remembra que lo papiamento e lo creòl del Cap Verd tenon fòrça similituds. A Macau existís tanben un creòl portugués, e mai se s’estenh. En tot cas, lo portugués a Macau es oficial amb lo chinés.
Mas la CPLP esclarziguèt fa qualques ans que Galícia podiá pas intrar dins l’organizacion perque l’Estat espanhòl o autorizava pas. A l’ora d’ara, los membres de plen drech de l’entitat son solament d’estats sobeirans: Portugal e sas èx-colònias de Brasil, Angòla, Moçambic, lo Cap Verd, Timòr Èst, São Tomé e la Guinèa Bissau.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari