CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Los pòbles originaris d’Argentina, cap a una granda mobilizacion l’11 d’octòbre

| Resistencia QOM

Lo Conselh Plurinacional Indigèna acusa la presidenta Fernández de “lor mentir” e alèrta que los pòbles afrontan “de desplaçaments de territòris e de deslotjaments violents”. L’organizacion crida la societat argentina a “refondar” lo país.


Los pòbles originaris d’Argentina, amassats dins lo Conselh Plurinacional Indigèna, preparan una granda mobilizacion de protèsta per l’11 d’octòbre, après aver pas capitat de se reünir amb la presidenta del país, Cristina Fernández, per li expausar lors revendicacions. De fach, lo Conselh Plurinacional s’es mostrat fòrça critic amb la mandatària, que l’acusa  de “mentir” als pòbles originaris après aver dich que considerariá de los aculhir; e donc l’acusa d’èsser solament engatjada per sa carrièra electorala.
 
Los pòbles organizats en lo Conselh Plurinacional avián iniciat una seguida de protèstas qu’avián començat amb la Reünion Nacionala dels Pòbles e Organizacions Indigènas, al començament de junh. Après la reünion, seguiguèron divèrsas protèstas setmanièras dins la Plaça de Mai (Plaza de Mayo), a Buenos Aires, amb l’esperança que Fernández accediguèsse a los aculhir amb de representants indigènas.
 
Mas la seguida de las concentracions en la Plaça de Mai s’acabèt la setmana passada sens que se foguèsse concretizada cap de reünion amb la presidenta. Los autoctòns dison que lor situacion es extrèma, e qu’afrontan l’avançada “d’excavadoiras, de poses de petròli, de desplaçaments dels nòstres territòris o de deslotjaments violents”. Lo Conselh Plurinacional pensa que, de fach, çò que cal es “una refondacion” de l’estat argentin, e per aquò an fach “una crida a totes los sectors de la societat argentina que partegen pas aquel modèl extractivista talament injust”.
 
La data causida per la granda mobilizacion, l’11 d’octòbre, es plena de simbolisme. Las organizacions indigènas dison que foguèt lo darrièr jorn que los pòbles autoctòns d’America foguèron liures, just abans que los conquistaires espanhòls metèsson los pès a Guanahani, en las Bahamas, en 1492.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
| AN/Red.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article