Actualitats
L’artista toarèg Hawad e l’escrivan basco Bernardo Atxaga demest los laureats del prèmi Ostana
L’eveniment màger de la diversitat lingüstica reconeis ongan de figuras de las lengas tamahaq, basca, asturiana, arpitana, còrsa e gaelica d’Escòcia
Tèxte legit
Manca mens d’un mes per la 15a edicion del prèmi Ostana, escrituras en lenga maire, lo festenal màger de la biodiversitat lingüistica que l’organiza la Chambra d’Òc. Del 23 al 25 de junh, viuràn ensems al pè del mont Vísol d’activistas de las lengas minorizadas e los artistas premiats, qu’ongan representaràn las lengas arpitana, asturiana, basca, còrsa, gaelica d’escòcia e toarèg.
De soslinhar la preséncia del pintre e poeta toarèg Hawad, que recebrà lo prèmi especial; e de l’escrivan basco Bernardo Atxaga que recebrà lo Prèmi Internacional 2023.
Los autres prèmis guierdonaràn de femnas. Lo prèmi de traduccion serà per Monica Longobardi, per “sa contribucion a la difusion de la coneissença de la literatura occitana contemporanèa en Itàlia”; l’escrivana asturiana Blanca Fernández Quintana recebrà lo prèmi dels joves, la cineasta còrsa Julie Perreard lo prèmi del cinèma, la cantadora escocesa Fiona Mackenzie —qu’interprèta de cançons en gaelic— lo de la musica. Enfin, lo prèmi per la lenga occitana serà per Sarah Laurenç Zurawczak, una jove poèta e autora de contes en occitan. A mai, Ostana balha una distincion per las minoritats lingüisticas istoricas qu’ongan anarà a Liliana Bertolo Boniface per son trabalh de proteccion e divulgacion de la lenga arpitana en Val d’Aòsta.
Coma de costuma, los prèmis s’autrejaràn lo darrièr jorn de tantòst après que, los jorns precedents, totes auràn partejat un autentic festenal de la biodiversitat lingüistica que son programa es ja publicat sul sit web de l’eveniment.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari