Actualitats
Es mòrta Tove Skutnabb-Kangas, la lingüista que creèt lo mot lingüicisme per definir la discriminacion lingüistica
La professora denonciava lo non-respècte dels dreches lingüistics coma violacion dels dreches umans
Tèxte legit
La lingüista suedofòna finlandesa Tove Skutnabb-Kangas es mòrta a 82 ans dins la vila de Lund (Suècia) après una vida academica consagrada a la defensa de la diversitat lingüistica. Skutnabb-Kangas creèt lo mot lingüicisme per far referéncia a la discriminacion per rason de lenga. La professora restacava lo lingüicisme amb lo racisme e d’autres mòdes d’opression de las minoritats, e lo denonciava coma “ideologic” e “estructural”.
Skutnabb-Kangas concluguèt que las violacions dels dreches lingüistics èran, tot comptat e rebatut, de violacions dels dreches umans, situacion que denoncièt dins los cases dels pòbles minorizats —s’interessèt especialament als curds de Turquia—, de las comunautats de diàspora e dels parlants de las lengas dels signes.
La professora metèt tanben l’accent sus la contribucion que la diversitat lingüistica pòt far a la promocion de la patz, per mejan de la diminucion de las injustícias socialas basadas sus las ierarquias de lengas e del poder de mediacion en conflictes que, segon Skutnabb-Kangas, l'adutz lo multilingüisme. En mai d’aquò, restaquètlo mantenement de la diversitat lingüistica amb lo de la diversitat biologica.
Skutnabb-Kangas faguèt partida del Conselh Scientific de Seguiment de la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics, una iniciativa del PEN Club e del CIEMEN. En 2003 recebèt lo prèmi Linguapax.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari