Malgrat qu’aquò semble estonant, seriá real. Almens es çò qu’afirma una còla de cercaires après estudiar amb prigondor aquel tipe d’èssers vius que son las plantas. Segon un nòu estudi, las plantas an una capacitat especiala de saber quora son tocadas e quora finís aquel movement malgrat qu’ajan pas de nèrvis: las cellulas de la planta envian d’ondas amb de senhals de calci a d’autras plantas e quand lo contacte es finit mandan d’ondas pus rapidas.
La nòva es susprenenta pr’amor que las plantas an pas de nèrvis mas pòdon sentir quora son tocadas, segon aquel estudi realizat per l’Universitat de Washington. Quand son tocadas, s’es constatat que mandan de senhals de calci a d’autras plantas a travèrs d’ondas. Quand i aviá pas pus de pression, las ondas mandadas per la planta èran mai rapidas.
D’organismes plan sensibles
“Son d’organismes plan sensibles que pòdon saber plan quora son tocadas e quora non, çò diguèt Michael Knoblauch, biològ. Çò d’estonant foguèt de descobrir que pòdon sentir coma los animals sens cellulas nerviosas mas tanben amb una granda precision”.
Los cercaires realizèron fins a 84 experiments amb 12 plantas de tabac. Espepisseron las plantas amb de microscòpis e las toquèron per veire la resulta. Las responsas foguèron claras e tanben plan complèxas segon lo contacte e la natura d’aqueste. Mai de 30 segondas de pression provocava l’enviament d’ondas amb de calci d’una cellula a l’autra de la meteissa planta pendent cinc minutas. E tanben a d’autras plantas.
La fin del contacte fasiá mandar d’ondas pus rapidas que sonque duravan una minuta. Los cercaires creson qu’aquò se passa aital pr’amor de la pression sus la planta, qu’atenh las cellulas. La sospiècha se concretizèt amb mai d’experiments. E poguèron confirmar lo fach.
Los umans e las bèstias senton a travèrs de cellulas especialas. Las plantas utilizan la pression sus elas per avisar las cellulas e d’autras plantas. Totas las cellulas de la superfícia de la planta envian parièr d’ondas amb de senhals a d’autras plantas. (Legissètz la seguida).
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
“Las plantas son d’organismes plan sensibles que pòdon saber plan quand son tocadas e quand non o son" çò diguèt Michael Knoblauch, biologista qu'a donc convidat a s'anar penjar naut e cort fins que mòrt se'n seguisca los nòstres amics vegans que, non volent èsser d'assassins en far patir los paures animals sense defensa per los manjar, se reviravan salvajament, sense pietat, sus aquelas pauras plantas que non nos pòdon defugir quitament ! Se conta que los nòstres amics vegans (que los ami totes) devòran sense escrupuls las ensaladas encara vivas…
Connsolatz-vos, amics vegans, la vida se noirís de la mòrt : aquò non se decidís. Aquò s'observa, se constatae a cada nivèl trofic, ni mai, ni mens. Las plantas quitament o sabon, e ne patisson.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari