Lo govèrn francés prepausa de dotar lo govèrn neocaledonian de mai d’autogovèrn juridic e financièr e ensaja de refortir lo Senat de las autoritats tradicionalas. Lo Front de Liberacion Canac crei que l’autonomia es quicòm del passat e que cal preparar la populacion per l’independéncia, que deu èsser votada en referendum en 2018 al pus tard.

Son en fasa de discussion, a l’Assemblada Nacionala de la Republica Francesa, un projècte de lei organica —de nivèl constitucional— e lo sieu estudi d’impacte que lo govèrn los presentèt lo 2 de julhet. S’agís del projècte destinat a melhorar l’estatut particular de l’archipèla d’otramar de Nòva Caledònia dempuèi 1998, quand l’autonomia foguèt aprovada en referendum après que los unionistas e los independentistas signèsson los Acòrdis de Nouméa.
 
Lo govèrn francés quita pas de pensar al compliment dels vint ans pachats en aquela escasença per ajornar la consulta sus l’independéncia (vòte que se deu far en 2018 al pus tard); e met l’accent sul besonh de metre a jorn e d’agrandir las competéncias del govèrn de la Nòva Caledònia, e de lo dotar de mai d’autonomia juridica e financièra per las poder metre en practica. A l’encòp, lo projècte de lei prepausa que lo govèrn neocaledonian —contrarotlat per un Congrès format de membres elegits democraticament— deu prene en compte los besonhs e las caracteristicas de caduna de las tres províncias que lo país compren. Aquelas tres províncias (del Nòrd, del Sud e de las  pichonas Illas Leiautat) son regidas a travèrs d’assembladas autoctònas e son elegidas cada cinc ans. Constituisson de collectivitats territorialas de la Republica.
 
A l’encòp, un Senat, competent per far respectar las tradicions o las costumas, deu poder exercir lo sieu ròtle de representacion de las comunautats indigènas en susvelhant lo respècte de las lengas e culturas autoctònas e las ressorsas naturalas. Aquel ponch es una cèrta reconeissença de las institucions tradicionalas dels canacs, los abitants originaris de la Nòva Caledònia, que compausan a l’ora d’ara 40% de la populacion d’aquela collectivitat d’otramar. Los neocaledonians d’origina europèa son 29%, los provenents de Wallis e Futuna (doas autras illas francesas d’Oceania) montan a 9% e los tahitians a 2%. Lo 20% restant se declara d’identitats mestissas, de divèrsas originas o d’autras províncias.
 
 
Posicion dels canacs
 
Malgrat que los partits franceses se sián pas encara prononciats sus aquel projècte de lei, la principala formacion canaca de la Nòva Caledònia, lo Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista (FLNKS, sigla en francés), se mòstra puslèu indiferenta. Un de sos deputats, Mathias Waneux, remembra que los colonizaires an ja fach e modificat mai de vint estatuts d’autonomia, amb de resultats decebeires. Lo govèrn francés, çò ditz Waneux, contunha de voler legiferar sens consultar la populacion autoctòna. Per l’FLNKS, los canacs an concedit tròp de marge a las autoritats colonialas e arriba l’ora de potenciar lo procès cap a l’emancipacion. Lo partit espèra las eleccions previstas per 2014 per fin de poder aumentar lo nombre d’elegits e arribar, en comptant ja amb una majoritat, de fixar la data del referendum d’independéncia.
 
En tot esperar aquel eveniment, los independentistas pensan de far una pedagogia per trobar mai de supòrts a la lor causa, entre las gents non originàrias de la Nòva Caledònia mas que se son avisadas dels inconvenients de la colonizacion. De fach, la drecha que comanda ara dins l’illa dona de mòstras de division, de feblesa e de frustracion pels incompliments de l’Estat francés. Es ora tanben, segon l’FLNKS, de s’adreiçar als canacs que los vòtan pas encara per lor explicar e lor ofrir l’alternativa prepausada per l’independentisme.
 
 
Una revision istorica
 
Dins l’introduccion del projècte de lei, i a d’escricha una revision de l’istòria d’aquel territòri: venguèt colònia francesa après èsser ocupat militarament en 1853. Fins en l’an 1946, l’illa foguèt regida per un Conselh General jol mandat d’un governador nomenat per París. Dempuèi, totes los abitants de l’illa an la nacionalitat francesa e l’illa es oficialament territòri d’otramar. Las successivas leis sus la descentralizacion de l’Estat francés meton las basas d’un regim de relativa autonomia per la Nòva Caledònia.
 
Mas lo procès es contestat tre 1984 quand comença de pojar lo ton dins las batèstas intèrnas entre partisans e detractors de l’independéncia de l’illa. En 1986 se dobrís lo camin que deu portar a un referendum sul futur de la Nòva Caledònia. Los resultats del referendum de 1987 donan 98,30% de favorables a la mantenença de l’status quo. Pasmens, lo govèrn francés dona una nòva oportunitat per demandar un autre còp çò que pensan sus lor futur los ciutadans de l’illa: prevei qu’al cap de dètz ans i aja un nòu referendum.
 
Mentretant, los independentistas s’organizan a l’entorn del Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista e fan sentir las lors revendicacions. En plena discussion, los abitants de l’illa proclaman e ratifican per 57% de vòtes (amb 62% d’abstencion, defenduda entre autres pels canacs) un nòu estatut transitòri, en tot esperar la consulta promesa relativa a l’autodeterminacion. Quand arriba 1998, divèrsas fòrças politicas de l’illa protèstan perque la question del referendum se referís solament a l’independéncia o a la dependéncia e desmembra d’autras alternativas. Resultat final, la question es aquela: se la populacion, fàcia als vint ans a venir, es d’acòrdi o non amb un tèxt, que los politics l’apròvan per consens, qu’accèpta una ciutadaniá caledoniana, e mai un estatut ont se prevei un  transferiment progressiu de competéncias de l’estat en profièch de la Nòva Caledònia. Dins la consulta, lo 71,87% ditz de òc (amb 25,76% d’abstencions). En seguida d’aquò, en 1999, los parlamentaris e los senators franceses elabòran e apròvan una lei organica per menar a tèrme aquela decision.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.