capçalera campanha

Actualitats

InternacionalLengaPolitica

Martinica revendica lo creòl coma lenga oficiala mas lo prefècte invòca l’article 2

L’Assemblada de Martinica aprovèt l’oficialitat del creòl mas lo prefècte la considèra “illegala”

“Nos sabi d’ara endavant condemnats per las institucions judiciàrias que reconeisseràn pas la legitimitat d’aquel combat. Totun, es amb dignitat qu’assumirai aquela condemnacion”, çò a declarat Serge Letchimy
“Nos sabi d’ara endavant condemnats per las institucions judiciàrias que reconeisseràn pas la legitimitat d’aquel combat. Totun, es amb dignitat qu’assumirai aquela condemnacion”, çò a declarat Serge Letchimy | @SergeLetchimy

Tèxte legit

Un desacòrdi a esclatat entre lo prefècte de Martinica, Jean-Christophe Bouvier, e lo president del conselh executiu de la Collectivitat Territoriala de Martinica, Serge Letchimy, a prepaus de la reconeissença del creòl coma lenga oficiala de l’illa, al meteis títol que lo francés. Dempuèi son retorn al poder en junh de 2021, Serge Letchimy aviá exprimit sa volontat de tornar modelar las relacions entre França e los territòris d’otramar, en particular Martinica.

Lo desacòrdi vira a l’entorn de la deliberacion adoptada per l’Assemblada de Martinica lo 25 de mai passat, que consagra lo creòl coma lenga oficiala de l’illa. Lo prefècte Jean-Christophe Bouvier a exigit lo retirament d’aquel article, invocant que “la lenga de la Republica es lo francés”, coma estipulat dins l’actual article 2 de la Constitucion. Pel prefècte, aquela deliberacion es “entacada d’illegalitat”.

 

“Un acte de marronatge”

 

Pasmens, Letchimy a rebutat l’exigéncia del prefècte e l’a qualificada d’“acte de marronatge, una declaracion de dissidéncia”. A mai, a soslinhat qu’aquela cambada es ancorada dins un debat istoric e contemporanèu suls dreches naturals imprescriptibles e los dreches a l’egalitat.

 

“Nos sabi d’ara endavant condemnats”

 

A mai, lo president del conselh executiu de la Collectivitat Territoriala de Martinica a anticipat una possibla sasina del tribunal administratiu pel prefècte. “Nos sabi d’ara endavant condemnats per las institucions judiciàrias que reconeisseràn pas la legitimitat d’aquel combat. Totun, es amb dignitat qu’assumirai aquela condemnacion”, çò a declarat Letchimy dins un comunicat.

Aquel desacòrdi lingüistic subreven dins un contèxt mai larg de temptativas de reformar las relacions entre França e los territòris d’otramar, entamenadas pel quite Serge Letchimy dempuèi son retorn al poder en 2021. Lo president del conselh executiu aviá tanben suscitat la dobertura del congrès dels elegits en Martinica, Guadalope e Guaiana, amb la tòca d’explorar de cambiaments institucionals per aqueles territòris. En febrièr de 2023, la collectivitat de Martinica aviá tanben adoptat la bandièra roja-verda-negra, emblèma dels movements independentistas, coma simbòl regional.

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetas

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Gerard Cairon Florentin d Albigés
3.

Tè ! una ideia !
Se deu téner en 2024, a Villers Cotteret, dins lo castel restaurat, un" Sommet de la Francophonie", amb Macron e Stephane Bern , capolièrs de la ceremonia...ont se gastarà bravament d'argent public per comemorar un edit qu'impausa l'exclusivitat de l'usatge del francés sul territòri de l'estat francés.
Seriá pas aquí un moment plan causit per manifestar....totes los qu'avèm endurat e qu'enduram las consequencias d'aquel text scelerat ?
De tant mai que se poirián benlèu mobilisar de representants de totas las lengas minorisadas de l'estat francés....bravament nombroses dins las diaspòras parisencas.. vengudas de l'exagòn o de plan pus luènh coma la Martinica..... Villèrs Cotteret es pas qu'a 1 ora de Paris....

  • 4
  • 0
Isopet
2.

Osca a aqueles elegits que pòrtan amb fòrça e dignitat la realitat umana, es a dire la diversitat. Son lo present e l'avenir. Lo Conselh Constitucional, sos membres e sos sostens dins aqueste afar son del passat. De reaccionaris, de radicals (dins lo sens marrit), que fan vergonha a fòrça franceses.

  • 12
  • 6
Marc Sabadell
1.

Plan interessant coma aquò pòt presentar França a l'internacional en matèria de respècte dels dreches umanes... Alara aprocham d'un ponch ont La Republica deurà causir entre Martinica e l'Article 2 ?

  • 9
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article