L’escrivana e lingüista Yásnaya Aguilar Gil, activista del pòble mixe per las lengas originàrias de Mexic, vesitèt Barcelona fa qualques meses ont expausèt son vejaire sus l’importància de las lengas indigènas e la bastison de comunautats basadas sus la comunalitat e la diversitat. La revista Directa li faguèt una entrevista fòrça interessanta, ont la lingüista assegura que “la mòrt d’una lenga es simptomatica de la violéncia que l’a patida lo pòble que la parlava”.

Segon Aguilar Gil, las lengas indigènas son de territòris cognitius que contenon de coneissenças sul territòri e sas resisténcias. Las lengas son pas solament d’aspèctes culturals, mas an una dimension prigondament politica. D’afirmar la diversitat lingüistica implica de reconéisser l’importància d’aquelas lengas coma ponches centrals de las comunautats.

Aguilar Gil promòu la comunalitat coma una alternativa a l’estructura de l’estat. Per ela, l’estat nacion promòu un modèl sòciopolitic de monocultura, del temps que la comunalitat permet la diversitat e la descentralizacion del poder. Ela considèra qu’es important de descentralizar lo poder per mejan d’assembladas localas e la creacion de microstructuras que bastiscan la basa d’una organizacion comunautària mai resilienta.

Fàcia a l’opression estatala e la minorizacion, las comunautats mixes an desvolopat divèrsas estrategias de resisténcia. En mai de las resisténcias dobèrtas e de la desobesissença camoflada, an cercat de mejans de comunicacion e de produccion culturala pròpris per promòure lors lenga e cultura. Totun, Aguilar Gil soslinha que i a pas de movement unificat en Mexic per defendre las lengas minorizadas, e doncas fa una crida a bastir d’alianças e donar valor a las lengas coma territòris politics.

La lingüista mixe soslinha las consequéncias negativas de l’omogeneïzacion lingüistica, que pòt menar a la pèrda de biaisses de parlar, de pensar e de comprene lo Mond. A mai, soslinha que la mòrt d’una lenga es lo resultat de l’opression istorica que l’a patida la comunautat que la parlava.

Quant a l’avenir, Aguilar Gil remarca que las estrategias d’oficializacion son pas sufisentas per protegir las lengas mas que cal tractar la nafra coloniala e trabalhar per anar dins un encastre dins lo qual las lengas sián practicadas amb plaser e vistas coma d’elements d’amassada, en plaça d’èsser impausadas. La comunicacion entre las divèrsas comunautats es cruciala per ajudar las lengas e culturas a créisser.

#DirectaPaper | Entrevista a Yásnaya Aguilar Gil, lingüista: “La mort d’una llengua és símptoma de la violència que ha patit el poble que la parlava” https://t.co/M7gOt1gR31 Per Jordi Garcia i Jaume Ferrando

— Directa (@La_Directa) August 25, 2023

🗣️🌐 Ja pots recuperar la conversa amb l'escriptora i activista mixe Yásnaya Aguilar Elena Gil, que ens va convidar a imaginar formes de convivència que desplacin el monolingüisme i s’obrin a la diversitat.

Amb @SSkrabec i @andreiamoroni.#ArxiuCCCB
▶️ https://t.co/dxm1aGQJElpic.twitter.com/hEQ5YcM6zy

— CCCB Debats (@CCCBDebats) May 13, 2023