An descobèrt una anciana lenga indoeuropèa fins ara desconeguda a Hattusa, anciana capitala de l’empèri itita, al centre de la peninsula d’Anatolia, çò rapòrta l’Universitat de Wurtzborg. Aquí se fa d’escavaments arqueologics dempuèi mai de cent anys jos la direccion de l’Institut Arqueologic Alemand. Lo sit es Patrimòni de l'Umanitat dempuèi 1986 e, fins ara, s’i es gaireben trobat trenta mila tauletas d’argila de l’escritura cuneïfòrma. La majoritat dels tèxtes son escriches en itita, la lenga indoeuropèa mai anciana jamai documentada e la lenga dominanta a l’epòca. Ongan, i an trobat una tauleta amb una recitacion en una lenga desconeguda.

Lo professor Daniel Schwemer, cap de la cadièra d’estudis ancians de l’Orient Mejan de l'Universitat de Wurtzborg, explica que i a un tèxt en itita que fa referéncia a la lenga descobèrta e la nomena “lenga del país de Kalašma”. Es una zòna dins l’extrèm nòrd-oèst del centre itita, probablament dins l’airal de l’actual Bolu o Gerede.

Aqueles tèxtes rituals, escriches per d’escrivans del rei itita, mòstran de tradicions e d’encastres lingüistics d’Anatolia, Siria e Mesopotamia. Los rituals mòstran una vision presada dels païsatges lingüistics pauc coneguts de l’Anatolia de la fin de l’Edat del Bronze, ont se parlava pas solament l’itita. Aital, los tèxtes comprenon de passatges en lovita e palaïc, doas autras lengas anatolianas indoeuropèas estrechament restacadas a l’itita, e tanben l’hattic, una lenga non-indoeuropèa que marquèt lo substrat de l’itita. Ara, la lenga del país de Kalašma se pòt apondre a aquela lista de lengas.

L’escrich es en una lenga descobèrta adès, e per tant es pas encara possible de lo comprene completament. La professora Elisabeth Rieken, de l'Universitat de Marborg, especialista de las lengas ancianas d’Anatolia, a confirmat que fa partida de la familha de las lengas anatolianas indoeuropèas. Segon Rieken, malgrat sa proximitat geografica amb l’airal de la lenga palaïca,  lo tèxt sembla de partejar mai de caracteristicas amb la lenga lovita.