CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Austràlia: malescasuda del referendum suls dreches dels pòbles indigènas

Lo primièr ministre, Anthony Albanese, qu’èra partisan de l’“òc”, a promés que son govèrn contunhariá d’escotar lo pòble australian, especialament los aborigèns

Tèxte legit

Se tenguèt dissabte en Austràlia un referendum constitucional istoric suls dreches dels pòbles indigènas per qu’aquestes aguèsson un representant que foguèsse lor pòrtavotz al parlament. L’iniciativa, totun, obtenguèt pas lo sosten majoritari dels australians. Amb la màger part dels vòtes comptabilizats, lo “non” s’impausariá per un 60% dels fàcia al 40% que l’obtendriá l’“òc”.

L'idèa de la consulta populara èra de reconéisser los aborigèns coma los primièrs estatjants de l'illa en inscrivent aquela reconeissença dins la Constitucion e en metent en plaça un conselh consultatiu, escaissat “La Votz”, encargat d'emetre de vejaires sus las leis e politicas publicas pertocant las populacions autoctònas, que representan lo 3,8 % de la populacion australiana.

Lo camp favorable al cambiament constitucional èra inicialament majoritari, mas perdèt de terren mai que mai a causa d'una campanha sostenguda per l'oposicion conservatritz dirigida per l'ancian ministre de la defensa Peter Dutton. Los conservators estimavan d’efièch qu'aquela reforma poiriá crear de divisions en instaurant una distincion de ciutadanatge. Aquela campanha foguèt exacerbada per d’intoxicacions difusadas massissament suls rets socials, generant de comentaris racistas e alimentant los prejutjats, çò rapòrta Libération. Los partisans de l'“òc” an pas capitat a contrar eficaçament aquelas messorgas ni a convéncer de l’importància d'aquela reforma per amatigar las nafras del passat colonial e reduire las inegalitats persistentas qu’afèctan la comunautat autoctòna.

Malgrat aquela malescaduda, los defensors de la reconeissença dels dreches dels aborigèns an anonciat que perseverarián en lor combat per l'egalitat e la justícia sociala, conscients de las prigondas inegalitats que pertòcan la comunautat autoctòna, e de la necessitat de bastir un avenidor mai inclusiu e respectuós de la diversitat culturala d'Austràlia.

 

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article