capçalera campanha

Actualitats

LengaPolitica

PQVNL sollicita de l’Assemblada Nacionala francesa la reforma de l’article 2 de la Constitucion

Lo collectiu denóncia que los poders judiciari e politic se son servits d’aquel article 2 per marginalizar las lengas de l’estat autras que lo francés

Dimècres passat, pedent una audiéncia a l’Assemblada Nacionala, PQVNL soslinhèt los "empediments tecnics e juridics" que l’estat impausa a las lengas dichas regionalas
Dimècres passat, pedent una audiéncia a l’Assemblada Nacionala, PQVNL soslinhèt los "empediments tecnics e juridics" que l’estat impausa a las lengas dichas regionalas | @NosLangues

Tèxte legit

Lo collectiu Per Que Viscan Nòstras Lengas (PQVNL) a sollicitada la reforma de l’article 2 de la Constitucion francesa, que proclama lo francés coma la lenga de la Republica e que —çò denóncia—es utilizat per metre d’obstacles a la normalizacion de las lengas autoctònas, çò publica lo Diari de la llengua.

Lo collectiu soslinha que los poders judiciari e politic fan servir aquel article 2 per marginalizar las lengas de l’estat autras que lo francés, coma en lo cas de las comunas de Catalonha Nòrd que la justícia lor empediguèt d’emplegar lo catalan dins los conselhs municipals.

Dimècres passat, pendent una audiéncia a l’intergrop parlamentari de lengas e culturas dichas regionalas a l’Assemblada Nacionala, lo collectiu soslinhèt los "empediments tecnics e juridics" que l’estat impausa a l’ensenhament e a la preservacion de las lengas dichas regionalas. Es per aquela rason qu’afirman que la revision de l’article 2 de la Constitucion es essenciala per la plena reconeissença d’aquelas lengas, dont la nòstra.

Lo collectiu denóncia mai que mai las dificultats que l’estat pausa a l’ensenhament de lengas autras que lo francés, malgrat que la Lei de Proteccion Patrimoniala e Promocion de las Lengas Regionalas, coneguda coma Lei Molac, reconesca aquel drech. Segon PQNVL, lo Ministèri de l’Educacion garentís pas pro d’oras d’ensenhament ni pro de ressorsas materialas e umanas.

En mai d’aquò, exigisson tanben d’accions ende domenis coma l’audiovisual, ont considèran que las lengas son sosrepresentadas, e demandan de metre lo ponch final a l’enebicion de prenoms amb de grafias qu’existisson pas en francés, coma en lo cas conegut del breton Fañch Bernard e dels occitans Artús Varena e Lilòia Cazenave, e d’autres enfants occitans, catalans o bascos sonats Jòrdi, Ròsa, Alaís, Loís, Núria, Martí o Iñaki.

Lo collectiu critica lo president francés, Emmanuel Macron, per sas paraulas pendent l’inauguracion de la Ciutat Internacionala de la Lenga Francesa, ont exprimiguèt lo desir que “las lengas regionalas sián encara mai plan ensenhadas e preservadas” mas sens cap d’intencion de signar o ratificar los tèxtes internacionals que garentiscan aquela tòca.

Per Que Viscan Nòstras Lengas es un collectiu que se fondèt en octòbre de 2019 a l’iniciativa de l’eurodeputat còrs François Alfonsi e del deputat breton Paul Molac. Es compausat d’estructuras associativas que representan la diversitat dels actors de las lengas regionalas dins quasi totes los territòris concernits. Arremosa d’estructuras de l’ensenhament public e associatiu, e tanben del mitan cultural.

 

 

 

Etiquetas

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article