Actualitats
Niça: se commemorarà lo centenari del monument de Catarina Segurana
Dissabte que ven a 11 oras sus la Plaça Sant Agustin, davant lo monument situat dins la vièlha vila de Niça
Tèxte legit
Niça se prepara per commemorar lo centenari del monument dedicat a Catarina Segurana, una figura emblematica de l’istòria niçarda. L’eveniment se tendrà lo dissabte que ven 25 de novembre a 11 oras sus la Plaça Sant Agustin, davant lo monument situat dins la vièlha vila de Niça, çò rapòrta France 3.
Lo monument, inaugurat lo 25 de novembre de 1923, foguèt erigit gràcias a l’iniciativa del Comitat de las Tradicions Niçardas, dirigit per Menica Rondelly, l’autor del famós imne Niça la Bèla. Aquela realizacion significativa foguèt possibla gràcias a una soscripcion publica e l’aprobacion del cònsol màger de Niça d’aquel temps, Pèire Gautier.
Per onorar la memòria de Catarina Segurana, l’organizacion dicha La República de Niça farà una ceremònia esmoventa que comprendrà un depaus de flors davant lo monument. Las autoritats localas, los representants de la comunautat e lo public son convidats a jónher aquel eveniment commemoratiu, soslinhant aital l’importància istorica de Catarina Segurana e de son eiretatge dins la cultura niçarda. D’associacions coma La Remembrança Niçarda, Niça Pantais, Lo Cairèu Niçard, la Ciamada Niçarda, Niça La Polida, l’Acadèmia Niçarda e d’autras participan a aquela commemoracion.
Catarina Segurana, coneguda per son coratge e son abnegacion de cap a sa vila, demòra una font d’inspiracion per las generacions actualas e futuras. La celebracion del centenari del monument es una escasença especiala de rendre omenatge a aquela figura emblematica e d’afortir lo ligam entre los abitants de Niça e lor ric patrimòni istoric e cultural.
L’istòria —o la legenda— de Catarina Segurana remonta a l’an 1543, quand Niça foguèt assetjada per las tropas francesas de Francés Ir e las fòrças otomanas de Soliman Ir. Armada de son bacèl de bugadièra, combatiá sul bastion dels Cinc Caires, representant aital totes los civils, en particular las femnas, que luchèron per defendre la vila.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari