capçalera biera tobiers

Actualitats

Bordèu: la justícia francesa suspend l’oficialitat del creòl de Martinica

L’Assemblada de l’illa decidiguèt en març passat d’oficializar sa lenga pròpria

La Cort Administrativa d’Apelacion de Bordèu
La Cort Administrativa d’Apelacion de Bordèu | Fred Romero

La Cort Administrativa d’Apelacion de Bordèu a suspenduda la decision de l’Assemblada de Martinica de reconéisser lo creòl coma lenga oficiala de l’illa, al meteis títol que lo francés. Aquela decision istorica, que los elegits prenguèron lo 25 de mai passat, es estada anullada per la cort bordalesa, en mençonant l’article 2 de la Constitucion qu’establís lo francés coma la lenga de la Republica.

Los jutges an soslinhats los dobtes serioses sus la legalitat de la mocion aprovada per l’Assemblada, en ordenant la suspension de l’execucion de la deliberacion fins que lo tribunal administratiu de Martinica emeta un verdicte sul fons de la question, çò rapòrta Diari de la Llengua.

Aquela revirada judiciària arriba après que lo tribunal administratiu de Martinica refusèt lo recors del prefècte, Jean-Christophe Bouvier, qu’ exigissiá lo retirament d’aquela decision en invocant lo fach que “la lenga de la Republica es lo francés”, coma estipulat dins l’actual article 2 de la Constitucion.

Lo president del conselh executiu de la Collectivitat Territoriala de Martinica, Serge Letchimy, a manifestada son intencion de desobesir a l'òrdre de retirar la decision de l’Assemblada, en soslinhant l'importància de la reconeissença del creòl coma lenga oficiala e lo progrès per la dignitat del pòble martiniqués.

La justícia francesa a s’es servida de l'article 2 de la Constitucion per blocar tota sòrta de reconeissenças de las lengas territorialas autras que lo francés, en provocant de criticas de las associacions en favor dels dreches lingüistics, que demandan una reforma constitucionala.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
3.

"A lors fruitas, los coneisseretz". Nocion curiosa que plan poetica de "justícia francesa", un pauc coma la d'aiga sèca, de solelh negre e de nuèit esbleugissenta…

  • 10
  • 0
joanon
2.

Cal butar totas las institucions a reagir coma o fan los Creòls e los Catalans de la Catalonha nòrd. Totes los conselhs regionals e departamentals e las comunas deurián aver pro d'èime per aquò far en plaça de parladissas e d'acamps ont se rejoís d'avançadas a venir e que venon pas jamai. Son a las associacions ciutadanas d'o demandar fòrt, APQVNL, Felco, Ieo, Felibrige Calandreta, Ikastolas, etc.
En 1909 me sembla, un grand felibre, Júli Ronjat, escriviá:"Çò qu'a un pòble i es necite, lo demanda pas, lo pren."

  • 11
  • 0
Andriu de Gavaudan
1.

Totas las assembladas concernidas deurián aver pro de coratge per adoptar una posicion identica...
franccés e a egalitat la lenga istorica de l'endrech
per nosautres occitan gascon, occ. leng. etc.
Que fariá lo govèrn ? Fariá donar la tropa ?
Dison aquò de desobedissença civila...
mas los Occitans, m'engatgi pas pels autres, sèm venguts de zombis pas mai...

  • 12
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article