CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Lo debat sus l’immigracion empenh Euròpa cap a la drecha dura

Segon d’analistas politics, la question migratòria se presenta coma un element central de las agendas politicas de 2024

Los grops de defensa dels dreches umans exprimisson lor chepic en considerant que s’agís d’una reduccion de las proteccions dels demandaires d’asil
Los grops de defensa dels dreches umans exprimisson lor chepic en considerant que s’agís d’una reduccion de las proteccions dels demandaires d’asil | CEA(R)

Tèxte legit

Lo debat sus l’immigracion buta Euròpa cap a la drecha mentre que las actituds se durcisson, çò publica The Washington Post. Lo quotidian estatsunidenc soslinha la tempèsta politica de França en seguida de l’aprobacion de la nova lei antimigrants.

Malgrat los esfòrces passats per aculhir de refugiats d’Ucraïna, l’atencion en Euròpa s’es desplaçada devèrs la contencion de nòus fluxes migratoris, çò ditz lo reportatge dels jornalistas Emily Rauhala, Anthony Faiola e Karla Adam. Lo sentiment antimigratòri a favorida l’ascension de l’extrèma drecha als Païses Basses, en Alemanha, en Itàlia e al Reialme Unit, en daissant preveire que l’immigracion serà un tèma crucial de las eleccions europèas del 2024. Aital, los partits centristas de qualques païses, coma França e Alemanha, jonhon de posicions mai duras en s’aprochant dels discorses de la drecha e de l’extrèma drecha. Aquela pression drechista s’obsèrva tanben al Reialme Unit, ont lo primièr ministre conservator Rishi Sunak ensaja de ganhar mai de sostens en seguissent una linha dura.

Mentretant, l’UE a aprovat un pache sus una vasta reforma de la politica migratòria, çò rapòrta Libération. Aqueles acòrdis, encara a l’espèra de ratificacion, cèrcan de repartir equitablament los còstes e de facultar la deportacion dels migrants. Los dirigents europèus o veson coma una capitada del temps que los grops de defensa dels dreches umans exprimisson lor chepic en considerant que s’agís d’una reduccion de las proteccions dels demandaires d’asil.

Dins una temptativa de deslocalizar lo problèma, qualques païses, coma Itàlia e lo Reialme Unit, cèrcan d’acòrdis amb d’autras regions per finançar de repatriacions e refortir las patrolhas maritimas. Totun, aqueles acòrdis son pas sens obstacles, al mièg de criticas dels defensors dels dreches umans e en causa de las dificultats politicas de las negociacions.

Segon los analistas politics, la question migratòria se presenta doncas coma un element central de las agendas politicas europèas de 2024.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
3.

"Segon los analistas politics, la question migratòria se presenta doncas coma un element central de las agendas politicas europèas de 2024." D'aquí estant, los consòrsis internacionals d'interèsses financièrs pòdon dormir tranquilles ! La revolucion anti-capitalista de l'espleitacion dels paures per l'enriquiment dels rics non risca de se sarrar d'aquí a plan longtemps. Un sistèmi que dòl gaireben totòm s'amaga darrièr la páur de l'Autre per non avisar cap e cap l'enemic interior, la maquina d'enfaissar la riquesa dins la man d'un ponherat, ue de l'autre caga e escupís de misèria, de precaritat, de pèrdia de dreits, de servicis publics, e, fin finala, d'exclusion sociala… Sus aquel païsatge socialament societalament desastrós nos arriban refugiats de guèrras exterioras e refugiats climatics e/o politics. Devinhatz un pauc la sòrt que la páur, instituïda artificiosament coma argument politic, lor resèrva…

  • 2
  • 0
Rayi
2.

Vòstra analisi de la fabricacion de la pauvretat paréis justa, mas s'arresta aquí quand metètz sul meteis plan los gents d'en bas en França e los país paures, levant tota responsabilitat al racisme de las gents, los colps terribles que portan per lors actes, lors regards al quotidien envers las populacions immigradas. I a donc de nuances a aportar a vòstre discors e m'en carga, mas quand es dominant, tanben en bas de l'escala, avèm de mal a se mirar lo nombril per mirar nòstra participacion, nòstra responsabilitat dins las accions de nòstra republica. Podèm pas demandar als gents de se conformar als valors de la republica puèi se sentir pas de la republica quand nos arrenja. Levatz tanben tota responsabilitat sul regard judicant, menhat arrogant de nombrosas populacions occidentals envers lo reste del planeta. D'acòrdi per la responsabilitat dels ultra-rics, mas aquò pòt pas tot explicar.

  • 4
  • 0
Lachaud
1.

Lo desbat sur l'immigracion es marquat per lo triangle infernal: La victima, lo boreu, lo salvador.
La victima son los pais pauvres. E Occitania fai partida daus pais paubres. Lo paisan occitgan sabia ilh, ente se trobava lo trabalh, lo trabalh era a Paris. Los africans sabian ente se troba lo trabalh : en França.
Lo boreu es Raminagrobis, aquela secta internacionala la mai poderosa mas que representa a peina 0,1% de la populacion mondiala, qu'organisa la paubretat dins los pais paubres per lo biais de las multinacionalas que fan disparaitre las cultura vivrieras e los marchats locaus. Raminagrobis fabrica un problem dins un pais, dressa una partida de la populacion contre l'autre e après se presenta en salvador per impausar son sistem economic e financier a sa favor.
Lo salvador es totas aquelas associacions que culpabilisan lo monde en lòr disan que fau esser charitable, en los culpabilisant que serian responsables de la paubretat, que minjan totas las ressorças de la terra.

Jornalet e l'esquerra me cassan la testa en volan niar aquel triangle infernal e en far portar la responsabilitat sur los caps de governament e lo monde d'en bas. Los governaments europeens son una agença de Raminagrobis e an p'una libertat. Un pòple qu'en espleita un autre es un pòple espleitat disia Maurice THOREZ en son temps.
Lo conservatisme de l'esquerra tuera l'esquerra pus rapidement que lo monde de dreicha.

  • 8
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article