Actualitats
D’agricultors lemosins an vojadas las laissas d’un Carrefour per protestar
Denóncian lo fach que los produches agricòlas importats grèujan los païsans locals
Tèxte legit
Aperaquí dos cents agricultors de la Confederacion Païsana de Lemosin ocupèron dissabte passat un ipermercat a Boissuelh (País de Vinhana) en protèsta contra los acòrdis de liure comèrci e las condicions desfavorablas que las patisson los païsans e que los an menats a protestar per tota Euròpa fins al ponch de blocar París.
Los manifestants vogèron las laissas de produches agricòlas importats coma de campairòls de Polonha o de banetas de Madagascar; una accion “calma e de salubritat publica”, segon un dels manifestants, çò rapòrta Reporterre. Aital cridèron l’atencion dels consumaires sul fach qu’aqueles produches grèujan los agricultors locals a causa de la competicion amb d’agricultors estrangièrs que son pas someses a las meteissas exigéncias. Los manifestants placèron tanplan d’adesius sus de produches emblematics per demandar que lor paguèsson un prètz just per lor produccion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
De Jacquou lo croquant a Marcelin Albert (1907) lo paisan es obligeat de se defendre. Es considerat coma una profession à part. En realitat quò es la mesma causa per tot lo petits productors e artisans d'autre còp. Lo moien minja lo petit avant d'esser minjar per un pus gros. Mon pair, vaslet a l'atge de 11ans devenguet proprietari per maridatge, faguet fructifiar la bòria mas sos petits filhs fugueran obligeats de passar un bail de locacion a d'un autre agricultor. Seguia las directivas governementalas dins las annadas 1960: s'agrandir, achaptar de las terras, botar daus engrais. Aura, Intermarché es devengut un productor agricòle e intermarché affiche "sem crana de poder vendre los produchs de nòstras fermas".
Tot passa dins las mans de las multinacionalas. Emben lo salariat perdan tot lo saber e saber far daus paisans d'autre còp. Perdam en mesme temps totas las tradicions en prumier de parlar en occitan sens oblidar que los paisans entretenian lo pais, la vita locala ente aura l'òm tròba daus vielhs o lo desert.
Uei, es pas solament una jacqueria; es una Revolucion.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari