O 15 d’abril, u studiantes de Sciéncias Po París dau campus de Mentan an aculhit o professor e specialista de l’occitan vivaroalpenc, Laurenç Revèst, per una conferéncia a l’entòrn dau tèma d’e

lengue e d’u pòpoli que a lenga non es oficiala dins menga stato, damb un zoom sus o cas d’a lenga occitana, organizaia per l’associacian Asirem di i Populi.

Asirem di i Populi, a prima part dau nom, asirem, ese d’amazigh, a segonda part ese de còrso, es una associacian studianta dau campus mentonasc. Jove mas prometeira, ese stacha fondaia fa quarques meses per a promocian e a defensa d’u pòpoli sensa stati. L’associacian, activa sus Instagram, difusa d’actualitats, publica d’artícolos e organiza de conferéncias.

Ese doncas naturalament que u membres de l’associacian an demandat a Laurenç Revèst de partejar o sen trabalh e saber a u studiantes e a u visitaires exteriors, qu’an pilhat piaça sus u banques dau campus de Sciéncias Po, specialament per l’ocasian. Ancian presentaire de l’emission en lenga d’òc "Vaquí" de França 3, Laurenç Revèst es actualament professor en collègis e en licèus mas egalament doctor en lingüistica de l’Universitat de Niça e entre autre cause conselhier de l’Acadèmia d’e Lengue Dialectale de Mónego. Scriu en occitan e en monegasc, participa a de nomerose reviste literàrie, jornales e a publicat mai d’una recèrca, sustot sus l’occitan parlat dintre u Alps dau Sud, a diaspòra occitana dintre o mondo, o ancara sus a senhalètica bilingüa occitana en França, Itàlia e Spanha.

Dau temps d’aquesta conferéncia, Laurenç Revèst a agut l’ambician de clarificar u prejutjats sus aquela lenga qu’es una riquesa patrimoniala e culturala per a regian, pura ancara consideraia negativament coma un patois, una mèsquia de lengue oficiale e mai pròche o alora una lenga solament ben limitaia geograficament. Recordèt qu’a lenga occitana ese totun parlaia en mai d’una regian e despassa u confinhes statales, en considerant a soa utilizacian dintre o Piemont occitan en Itàlia, coma dins o territòri espanhòl en Catalonha, qu’a fach de l’occitan a soa lenga oficiala de tota Catalonha gràcias au territòri d’a val d’Aran. Per exempi, veire o site tot en occitan gascon aranés de l’administracion regionala.

Fasema un retòrn endarríer. L’occitan es una lenga scricha despui mai de 1000 annes, existe de trace ja damb o poèma L’Alba per (L’Alba pareishe) datant de l’888. Mentre que l’occitan es una lenga scricha despui u trobadors e mai tardi per exempi d’usatge notarial en França, Choà (Francés) Ir declara en-t o 1539 o francés coma soleta lenga oficiala. Oficialament còntra u actes en latin. Notarema que d’aquesto temps ni Mentan e Recabruna ni mai a Contea de Niça san en França. Respectivament san de Mónego e de Savòia.

Totun, l’usatge d’aquela lenga rica d’a soa stòria non es acabat. En-t o 1904, Frederic Mistral recep o prèmi Nobel de literatura, per una òbra en occitan provençal, o solet d’a stòria d’aquer prèmi per una lenga oficiala dintre menga stato. Aquelo scrivan ese stach ben important per l’occitan, en transformant a soa vita en un combat per defénder aquela lenga e mai generalament a cultura d’Òc. Laurenç Revèst mencionèt a u studiantes qu’a balhat o sen nom a mai d’una carriera e stabilimentes d’a regian, subretot una carriera e una scòra elementària mentonasca, non luènh dau sen campus.

O conferencíer tenguèt a remembrar qu’a varietat lingüística deu èsser una riquesa, depiorant alora o rapòrt de fòrça existent entre lengue oficiale impausaie e aquele, coma l’occitan, meno practicaie mas tote tanben importante, sovent associaie a quarqua ren de luènh o de vielhàs.

D’efièch, enavisèt a manca de reconoishença e de proteccian de l’occitan e d’e lengue consideraie coma minoritàrie. L’abséncia de ratificacian de 39 artícolos d’a Carta Europèa d’e Lengue Regionale o Minoritàrie o pròva, quora en-t o 1999, o Conselh Constitucional, sasit per Jàquimo Chirac, dequiara qu’a carta intègra de clause incompatíbile damb a nòstra Constitucian. Mentre que l’artícolo 2 d’a Constitucian francesa avent instaurat o francés lenga oficiala, solament en-t o 1992, èra previst còntra l’anglés e non còntra e lengue territoriale de França. Malgrat e garantie pausaie en aquel temps, subretot per M. Toubon un local de l’estapa. O sen sens non ese stach respectat e ese luènh d’èsser una proteccian còntra l’anglicizacian e l’uniformitat lingüística.

Essent professor d’occitan doncas directament afectat per o subjècte, Laurenç Revèst mòstra o camen que demòra de percórrer fàcia a la manca de mejans, tanben umans, per perméter una promocian e un accès a l’educacian de l’occitan, qu’a riquesa culturala meritaria d’èsser partejaia au público gran e subretot pròche d’u joves. Mentre que ben sovent u stabilimentes scolaris de França dònan a possibilitat de pilhar de corses opcionales de latin, perqué d’une lengue territoriale derògan a la règula dintre o territòri istòrico que san ancara ancui practicat, e mai se o renovelament de locutors ese gaire valorizat? A Lei Molac, adoptaia en-t o 2021, qu’assegurava una proteccian d’e lengue regionale, sustot dintre o domeni de l’ensenhament, a ren ancara permés de generalizar l’ensenhament facultatiu de l’occitan dintre totes u stabilimentes scolares dau territòri concernit. O ròtle d’e convencions stato-regian per structurar l’ensenhament d’e lengue dintre e acadèmie es important e mai se n’i a ancara ren dintre a nòstra regian acadèmica. E mai se o subjècte semelha evocat. Rares san u cursus bilingües, que se limitan a quarque classe de l’ensenhament primari, e un pauc mai d’un milíer de scolans studiant l’occitan coma opcian facultativa dintre l’ensenhament segondari de l’Acadèmia de Niça cf. http://www.felco-creo.org/wp-content/uploads/2024/01/2311-Nice-Langues_regionales_2023.pdf.

A d’autres nivèles, coma per u mèdias, u progrèsses san ancara limitats, per exempi i a tot scas, fa un an, sortia a primiera seria en occitan d’a stòria d’a televisian en França, damb França 3, La Seria.

U scambis damb o público san staches interessantes, de visitaires exteriors an remembrat que, ben urosament, o mitan associatiu permete de transméter e de revalorizar aquele lengue sovent en compiement de l’Educacian nacionala. A Mentan ja a societat d’Art e de Stòria dau Païse Mentonasc dispensa a gratis u corses de mentonasc cada venres a 18h au sèti, Carriera Lònga, despui 40 annes, çò que fèstan aquesta annaia.

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…