L’IA a ajudat l’arqueologia a revelar l’emplaçament exacte de la tomba del filosòf grèc Platon, çò rapòrta 3/24. En analisant de papirus carbonizats trobats a Ercolan, una còla de cercaires italians a utilizat l’IA per deschifrar mai de 1000 mots fins alara desconeguts per l’istòria. Aquela descobèrta ofrís una perspectiva novèla sus la vida e l’òbra de Platon, coma la situacion de sa tomba, fins ara desconeguda. Segon lo tèxt, enterrèron lo grand filosòf dins un jardin que li fogièt dedicat a l’Acadèmia d’Atenas, près del Museion, lo santuari consagrat a las Musas. Fins ara, se sabiá solament qu'èra estat sepelit aquí, segon l’istòria de l'Acadèmia, destruchaen 86 abC, de Filodèm de Gadara, mas se coneissiá pas son emplaçament exacte.

Jornalet a recentament soslinhat las vertuts de l’IA per descobrir los mots amagats dins los papirus carbonizats, en metent en lum cossí aquela tecnologia a permés de progrèsses gigants dins la recèrca. Coma o avançàvem dins Jornalet, amb una tièra detalhada d’innovacions tecnologicas, talas coma los rais X, las tomografias e los imatges infraroges, comença d’èsser possible d’accedir als secrets amagats dels papirus carbonizats sens metre en dangièr lor integritat.

La descobèrta de la tomba de Platon representa non solament una reüssida scientifica, mas a tanben d’implicacions prigondas dins la compreneson de l’istòria e de la filosofia de la Grècia antica. Amb aquelas informacions novèlas, es possible de reïnterpretar d’episòdis clau de la vida del filosòf, tals coma sa darrièra nuèch, perque gràcias als novèls detalhs fornits pels papirus lo dialòg entre los personatges es ara diferent.

Lo projècte Escòlas Grègas, que durarà fins en 2026, a ja presentat de resultats prometedors, amb aqueles mai de 1000 mots novèls o reïnterpretats a respècte dels estudis precedents. Aquò demòstra l’impacte transformador de l’IA dins los domenis de l’arqueologia e de l’istòria. Los cercaires, dirigits per Graziano Ranocchia de l’Universitat de Pisa e del Conselh Nacional de la Recèrca italian, an exprimit lor estrambòrd davant aquel “saut qualitatiu enòrme”, e anticipan que lor trabalh continú portarà de novèlas perspectivas sus la vida e l’epòca de Platon.