Actualitats
Un estudi d’Harvard met de lum sus l’origina dels primièrs indoeuropèus
La recèrca genetica desvèla l’ascendéncia complèxa dels yamnas e son impacte sus la dispersion de las lengas indoeuropèas, ofrissent de novèlas perspectivas per comprene nòstra istòria lingüistica e culturala
Tèxte legit
Lo 18 d’abril passat, una còla de cercaires d’Harvard destapèt un estudi sus la genetica dels indoeuropèus qu’ofrís un esclairatge inedit sus las originas de nòstras lengas e culturas actualas. Publicat per Lazaridis e sos collègas, aquel article s’es particularament interessat a l’origina genetica d’una populacion preïstorica que demorava dins las actualas Ucraïna e Russia: los yamnas.
Los yamnas, un orizont cultural de l’Edat del Bronze, s’espandiguèron de 3300 a 2500 abC e ocupèron las vastas estepas entre los Carpats e los Orals. Lor mòde de vida pastoral e nomada, ont lo moton e lo caval jogavan un ròtle central, a suscitat l’interès dels cercaires dempuèi de decennis. D’efièch, la cultura yamna es al còr de l’ipotèsi korgana, qu’explica l’expansion de las lengas indoeuropèas per una migracion preïstorica venguda de las estepas ponticas.
Las recèrcas anterioras establiguèron un ligam entre los yamnas e las lengas indoeuropèas, mas l’origina precisa d’aquela populacion demorava fosca. L’estudi de Lazaridis assaja doncas d’esclarir aquela question en examinant las interaccions geneticas dels yamnas amb las populacions a l’entorn.
Los resultats de l’estudi revèlan que los Yamnas èran lo produch de multiplas interaccions entre diferentas populacions, dont los caçaires-culheires del Caucàs e d’Euròpa de l’Èst. En analisant las donadas geneticas, los cercaires an identificat tres grands ensembles genetics, o clines, que contribuïguèron a la formacion dels yamnas.
Lo primièr cline, lo VolgaCline, religa las populacions de las estepas neoliticas lo long de Vòlga, mentre que lo segond cline, lo CLVCline (Caucàs-Bassa Vòlga), liga las populacions caucasencas a las de la bassa val de Vòlga. Enfin, lo tresen cline, lo DnieperCline, correspond a las populacions dels bacins de Dnièpre e de Dòn.
Los yamnas, situats a l’extremitat del cline CLV, èran dirèctament sortits de la cultura de Sredny Stog, una cultura neolitica d’Ucraïna formada pel rescntre entre lo cline Dnièpre e lo CLV. Aquel estudi permet aital de melhor comprene l’origina e la composicion dels yamnas, aital coma lor contribucion a la difusion de las lengas indoeuropèas.
A mai, aqueles resultats ofrisson una solucion possibla a un dels mai grands mistèris de l’origina dels indoeuropèus: l’origina de las lengas anatolianas. Las donadas suggerisson que los primièrs locutors del protoindoanatolian èran ligats a las populacions del CLV, que se son puèi dirigidas cap a Armenia e Anatolia per formar las lengas anatolianas.
Aquel estudi revolucionari dobrís de novèlas perspectivas sus l’istòria anciana de l’umanitat, en esclairant las originas de las lengas e culturas que nos son tan familiaras uèi.
Esquèma de dispersion de las lengas indoeuropèas de c. 4000 a 1000 abans nòstra èra segon l’ipotèsi largament espandida de Kurgan
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Una cultura arqueologica es una realitat umana que si pòu observar au travèrs de traças materialas. Una lenga pereu, e mai se lei traças son plus complèxas a estudiar e a datar tant qu’es pas escricha. Son pas necessariament liadas entre elas e la difusion de l’una coma de l’autra son pas necessariament liadas a de desplaçaments de gropes umans que pòdon si faire de pròche en pròche. Ambe aquò, la tèsi de Marija Gimbutas èra que lei lengas indoeuropèus trobavan totei sa fònt dins lei culturas dei korganas de l’oèst de l’Asia centrala e si recentrèt puei sus la cultura yamna de l’estepa pontica. Seis difusions serián associadas a l’expansion en mai d’una èrsa d’aquela civilisacion portaira d’inovacions tecnicas coma la metalurgia dau bronze, lo mestritge dei chivaus e la ceramica dicha campanifòrma, que coneisse mai d’una variantas. De saberuts an esitats, e de còp esitan totjorn, a adoptar una teoria que li semblava encara tròp pròcha dei deliris pseudoscientifics deis Alemands dins la promiera mitat dau sègle XX. Marija Gimbutas tanben èra pas immunizada còntra una forma d’essencialisacion a rebors, que s’opausèt ai fantasmas nazis dei grands davanciers protòeuropèus, mascles, guerriers e poderós en imatginant ambe gaire de pròbas una civilizacion neolitica anteriora unica, feminina e pasibla destrucha per lei barbares venguts d’Asia. Pasmens sus l’ipotèsi korgana, de gròs en gròs leis estudis ADN modèrnas li donan rasona: de difusions de populacions vengudas deis estepas si constatan a de datas compatiblas ambe la cultura campanifòrma e dins de direccions coërentas ambe la difusion dei lengas europèas. Va ben. Ara de monte venguèron estei yamnas? La question es interessanta segur e leis estudis d’Harvard tanben, e mai se li fautan leis aspèctes culturaus, mai fau ben si ramentar qu’esta quista deis originas es sensa fin. Scientificament, lei pòbles e lei lengas evoluisson e si mesclan de lònga. An una istòria mai pas d’origina.
Article fòrça interessant.
Segon Wikipédia catalana, per Occitània, Bell-Beaker culture es la Cultura campanifòrma.
“Es pot trobar des de la península Ibèrica fins a l'Europa central, Mallorca, Sardenya i Sicília, i al litoral de l'Àfrica del nord (Marroc, Algèria). Va sorgir a l'oest de la península Ibèrica i a Catalunya, i va durar aproximadament del 2.900 al 1.800 aC.
La seva presència està relacionada amb la difusió de la metal·lúrgia del coure …i la cultura s'ha associat amb la construcció dels menhirs.”
Segur que caldrà estudiar melhor la preistòria occitana, entre las culturas indoeuropèas e mediterranèas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari