capçalera biera tobiers

Actualitats

InternacionalSocietat

Una tribu amazoniana non contactada emergís de la jungla davant l’avançada dels boscatièrs

De novèls imatges revèlan la tribu isolada dels mashco-piros a qualques quilomètres de las zònas concedidas a las entrepresas forestièras, en Amazonia peroviana

| Survival International

Los mashco-piros, considerats coma una de las màgers comunautats indigènas que vivon en isolament total, foguèron recentament apercebuts en riba del riu Las Piedras, a proximitat de las activitats de desforestacion. Segon The Washington Post, mai de cinquanta membres de la tribu son estats vistes près del vilatge acantonat de Monte Salvado, dins lo sud-èst de Peró, e dètz e sèt autres près de Puerto Nuevo, segon Survival Internacional, una organizacion de defensa dels dreches indigènas.

Alfredo Vargas Pio, president de l’organizacion indigèna locala Fenamad, a declarat dins un comunicat, qu’”es una pròva irrefutabla que fòrça mashco-piros vivon dins aquela zòna, que lo govèrn non solament a pas protegida, mas qu’a en fach venduda a d’entrepresas forestièras.” Exprimís son inquietud pertocant la possibilitat que los boscatièrs introduson de novèlas malautiás devastairas per los Mashco-Piro e que i aja d’afrontaments violents entre los trabalhadors forestièrs e la comunautat indigèna. Segon Fenamad, la tribu es vista de mai en mai sovent aparentament a cercar de noiridura e s’alonhar dels boscatièrs.

Los defensors dels indigènas, e mai Survival Internacional, cridan las autoritats a revocar la certificacion de l’entrepresa forestièra Canales Tahuamanu (Catahua), qu’a bastit mai de dos cents quilomètres d'estradas dins la region e opèra sul territòri dels mashco-piros. Catahua, que deten una concession forestièra dempuèi 2002 que cobrís mai o mens 245 quilomètres cairats, a un istoric de conflictes amb los grops indigènas, coma o raportèt The Washington Post en mai.

Catahua a pas respondut a las demandas d’arguments, mas de per abans afirmava que sos emplegats avián pas jamai senhalat de rencontres amb los mashco-piros, e que respectava totas las leis perovianas. Pasmens, l’an passat, lo raportaire especial de l’ÒNU suls dreches dels indigènas demandèt a Catahua de cessar la desforestacion e de respondre a las allegacions de “contacte forçat possible” amb los mashco-piros.

Lo govèrn perovian es pas encara intervengut, e en decembre lo parlament del país, de majoritat conservatritz, legalizèt de tèrras desboscadas illegalament, e mai dels territòris indigènas.

I a vint tribus que vivon en isolament volontari en Peró, e i a encara mai de tribus d'aquel genre que vivon a Brasil, ont lor drech a l'isolament es consagrat per la Constitucion dempuèi de temps, e mai aquestas darrièras annadas aquelas comunautats sián estadas secutadas per l'esplecha minièra illegala, l'acaparrament de las tèrras e la desforestacion. Lo govèrn perovian aviá estimat que lo nombre de Mashco-Piro èra d’aperaquí 750, despartits dins l'Amazonia centrala de Peró e de Brasil. Caroline Pearce, directritz de Survival Internacional, avertís qu' “aqueles imatges incresibles mòstran que de nombrosas personas non contactadas dels mashco-piros vivon a qualques quilomètres dels boscatièrs; es un desastre umanitari en gestacion.”

 

Article tirat e revirat de Vilaweb.

 

 

 

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana i Font La Codonyera (Aragon)
1.

E lo colonialisme castelhan e portugués florís¡¡

  • 3
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article