Los mashco-piros, considerats coma una de las màgers comunautats indigènas que vivon en isolament total, foguèron recentament apercebuts en riba del riu Las Piedras, a proximitat de las activitats de desforestacion. Segon The Washington Post, mai de cinquanta membres de la tribu son estats vistes près del vilatge acantonat de Monte Salvado, dins lo sud-èst de Peró, e dètz e sèt autres près de Puerto Nuevo, segon Survival Internacional, una organizacion de defensa dels dreches indigènas.

Alfredo Vargas Pio, president de l’organizacion indigèna locala Fenamad, a declarat dins un comunicat, qu’”es una pròva irrefutabla que fòrça mashco-piros vivon dins aquela zòna, que lo govèrn non solament a pas protegida, mas qu’a en fach venduda a d’entrepresas forestièras.” Exprimís son inquietud pertocant la possibilitat que los boscatièrs introduson de novèlas malautiás devastairas per los Mashco-Piro e que i aja d’afrontaments violents entre los trabalhadors forestièrs e la comunautat indigèna. Segon Fenamad, la tribu es vista de mai en mai sovent aparentament a cercar de noiridura e s’alonhar dels boscatièrs.

Los defensors dels indigènas, e mai Survival Internacional, cridan las autoritats a revocar la certificacion de l’entrepresa forestièra Canales Tahuamanu (Catahua), qu’a bastit mai de dos cents quilomètres d'estradas dins la region e opèra sul territòri dels mashco-piros. Catahua, que deten una concession forestièra dempuèi 2002 que cobrís mai o mens 245 quilomètres cairats, a un istoric de conflictes amb los grops indigènas, coma o raportèt The Washington Post en mai.

Catahua a pas respondut a las demandas d’arguments, mas de per abans afirmava que sos emplegats avián pas jamai senhalat de rencontres amb los mashco-piros, e que respectava totas las leis perovianas. Pasmens, l’an passat, lo raportaire especial de l’ÒNU suls dreches dels indigènas demandèt a Catahua de cessar la desforestacion e de respondre a las allegacions de “contacte forçat possible” amb los mashco-piros.

Lo govèrn perovian es pas encara intervengut, e en decembre lo parlament del país, de majoritat conservatritz, legalizèt de tèrras desboscadas illegalament, e mai dels territòris indigènas.

I a vint tribus que vivon en isolament volontari en Peró, e i a encara mai de tribus d'aquel genre que vivon a Brasil, ont lor drech a l'isolament es consagrat per la Constitucion dempuèi de temps, e mai aquestas darrièras annadas aquelas comunautats sián estadas secutadas per l'esplecha minièra illegala, l'acaparrament de las tèrras e la desforestacion. Lo govèrn perovian aviá estimat que lo nombre de Mashco-Piro èra d’aperaquí 750, despartits dins l'Amazonia centrala de Peró e de Brasil. Caroline Pearce, directritz de Survival Internacional, avertís qu' “aqueles imatges incresibles mòstran que de nombrosas personas non contactadas dels mashco-piros vivon a qualques quilomètres dels boscatièrs; es un desastre umanitari en gestacion.”

Article tirat e revirat de Vilaweb.

❗️ New & extraordinary footage released today show dozens of uncontacted Mashco Piro Indigenous people in the Peruvian Amazon, just a few miles from several logging companies.

Read the news: https://t.co/g9GrZlf3XBpic.twitter.com/fZv5rryzVp

— Survival International (@Survival) July 16, 2024