Actualitats
Maduro ganha las eleccions veneçolanas al mièg de las acusacions de frauda electorala
Lo cap de l’oposicion, Edmundo González, revendica la victòria e la comunautat internacionala demanda majoritàriament un recomptatge dels vòtes
Tèxte legit
Nicolás Maduro es reelegit president de Veneçuèla amb lo 51,2 % dels vòtes, segon lo Conselh Nacional Electoral (CNE), dins d’eleccions qu’an mostrat un còp de mai l’enòrma polarizacion politica que la viu l’estat latinoamerican. Segon Libération, l’oposicion, menada per Edmundo González, qu’auriá obtengut lo 44,2 % dels vòtes (informacion amb lo 80 % del comptatge dels vòtes), contèsta vigorosament aqueles resultats oficials en afirmant que “lo país a causit lo cambiament dins la patz”, e revendica una victòria aclapanta amb lo 70 % dels sufragis, denonciant aital una frauda electorala.
La comunautat internacionala a lèu reagit a aquela situacion tibada. Washington a cridat a un recomptatge “just e transparent”, en exprimissent de “serioses dobtes” suls resultats, tot coma lo president chilenc Gabriel Boric, qu’a jutjat aquela victòria “de mal creire”. Josep Borrell, lo cap de la diplomacia de l’Union Europèa, a insistit sus la necessitat de garentir la transparéncia totala del procès electoral, e mai un comptatge detalhat dels vòtes e l’accès als verbals dels burèus de vòte.
De reaccions similaras son estadas exprimidas per d’autres dirigents internacionals, dont lo ministre espanhòl dels afars estrangièrs, José Manuel Albares, e son omològ italian, Antonio Tajani, qu’an totes dos demandat una transparéncia totala e verificabla dels resultats. La diplomacia britanica e lo ministre alemand dels afars estrangièrs an tanben exprimit de preocupacions pertocant d’irregularitats grèvas dins lo despolhament e la proclamacion dels resultats.
D’ autre caire, mantun país d’America latina, coma Argentina, Còsta Rica e Peró, an tanplan regetat los resultats e exigit un reexamen complet amb d’observaires independents. En responsa, lo govèrn veneçolan a anonciat l’expulsion de las representacions diplomaticas de sèt païses acusats de reconéisser pas la victòria de Maduro.
Malgrat aquelas contèstas, Nicolás Maduro a recebut lo sosten de sos aliats tradicionals, sustot de Cuba, Nicaragua, Bolívia e Russia. Lo president rus Vladimir Putin a exprimit sa volontat de collaborar amb Maduro, en afortissent aital l’associacion estrategica entre los dos païses.
Lo clima politic en Veneçuèla rèsta donc fòrça malsegur, amb d’apèls internacionals a una transparéncia e una legitimitat acrescudas del procès electoral. D’aquel temps, Maduro, ferme, sembla pas de voler prestar atencion a las acusacions internacionalas, en comptant sus un sosten popular qu’existís e que cal pas tanpauc sosestimar.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari