Actualitats
Los fuòcs forestièrs fan de Canadà lo quatren pus gròs emeteire de CO2 en 2023
Las donadas mòstran una emision de 2371 megatonas de CO2 regetadas per las flamas dins l’atmosfèra, mai que çò que los bòsques eles meteisses pòdon absorbir
Tèxte legit
En 2023, Canadà coneguèt una sason de fuòcs forestièrs d’una amplor sens precedent, propulsant lo país al quatren reng mondial dels emeteires de dioxid de carbòni (CO₂), çò rapòrta Libération. Amb mai de 15 milions d’ectaras de bòsques estralhats per las flamas, Canadà regetèt 2371 megatonas de CO₂, segon un estudi publicat dins la revista Nature lo 28 d’agost passat. Aquela chifra impressionanta plaça d’ara enlà lo país darrièr los gigants mai polluidors del Mond: China, los Estats Units e Índia.
L’annada 2023 foguèt marcada per una intensificacion dels fuòcs, consequéncia dirècta de las condicions climaticas de mai en mai caudas e secas. Aqueles incendis forcèron l’evacuacion de mai de 200 000 personas e generèron d’immensas colomnas de fum visiblas de l’espaci estant. Los cercaires, en analisant las donadas satellitàrias, an mes en evidéncia la liberacion massisa de CO₂ e de monoxid de carbòni (CO) dins l’atmosfèra, contribuissent de faiçon significativa a l’aument de las emissions globalas canadencas.
L’estudi soslinha una inquietud màger, l’avenidor de las selvas borealas de Canadà coma poses de carbòni. La capacitat d’aqueles bòsques a capturar e estocar lo carbòni es remesa en question per la frequéncia acrescuda dels incendis. L’escalfament climatic, en aumentant la probabilitat d’incendis mai frequents e mai intenses, poiriá limitar aquela absorcion essenciala de CO₂. Los cercaires cridan aital a una revision dels objectius canadencs en matèria de reduccion de las emissions de combustibles fossils, per tal de compensar la pèrda potenciala de l’absorcion pels bòsques.
Los fuòcs en Canadà illustran las consequéncias dramaticas del cambiament climatic, non solament per l’environament immediat, mas tanben per l’equilibri global de las emissions de carbòni.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari