CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Lo nòu govèrn de Catalonha establís las linhas d’intervencion lingüística

Lo nòu departament de Politica Lingüística marca los desfises de l’aranés e mòstra sa volontat de manténer los esfòrces de promocion de l’occitan en Catalonha

Francesc Xavier Vila, conselhièr encargat de la politica lingüistica
Francesc Xavier Vila, conselhièr encargat de la politica lingüistica | govern.cat

Tèxte legit

Lo nòu executiu catalan, començat lo mes d’agost passat, se mòstra ja interessat pels afars de politica lingüistica. Lo tanben nòu president de la Generalitat, Salvador Illa (vengut de la seccion catalana del partit socialista espanhòl), a adreiçada una letra a Francesc Xavier Vila, nòu conselhièr (ministre regional) encargat de la politica lingüistica; lo cap del govèrn catalan i  soslinha l’importància de las lengas pròpias de Catalonha, dont l’occitan, conegut en Aran jol nom d’aranés, qu'es tant oficial coma lo catalan dins la comunautat autonòma catalana.

Dins sa letra, lo president recòrda que la promocion de l’occitan aranés, lenga oficiala pròpria de la Val d’Aran, deu èsser tanben un dels aisses del nòu departament de politica lingüistica. Insistís sus la necessitat de “contunhar de ne promòure l’aprendissatge e l’usatge, per tal de manténer las doas comunautats lingüisticas [aicí parla tanben de la lenga dels signes catalana] amb la vitalitat e lo dinamisme” que desiran totes.

Lo rapòrt presentat per aquel nòu departament soslinha que l’occitan aranés afronta de desfises importants, ligats a sa febla populacion de parlants e a las dificultats per normalizar son usatge. Preconiza una intensificacion dels esfòrces per garentir l’usatge de l’aranés dins las institucions e impulsar son ensenhament. Encoratja quitament una collaboracion refortida amb lo Conselh Generau d’Aran per assegurar una preséncia acrescuda de l’occitan aranés dins de sectors clau tals coma l’educacion, l’administracion e los mèdias: “En çò que tanh ar aranés, eth repòrt arreconeish era situacion complicada d’aguesta lengua a causa dera sua demografia redusida e es dificultats d’estandardizacion. Prepause d’intensificar era collaboracion damb eth Conselh Generau d’Aran entà garantir era normalizacion der usatge der aranés en encastres coma er ensenhament, era administracion e es mieis de comunicacion”, çò ditz.

Actualament, dins la Val d’Aran, lo 62 % de las personas declaran saber parlar l’aranès (enquista ÒPLO de 2020), valent a dire. 6 ponches de mai qu’en 2008 (enquista suls usatges lingüistics de la DGPL e de l’Idescat). Malgrat aquò, los desfises son considerables per l’aranès, d’aitan mai que d’iniciativas coma la “Lei 35/2010, del 1r d’octòbre, relativa a  l’occitan, aranés en Aran”, que prevesiá un caractèr preferencial per l’occitan dins la Val d’Aran, es estada anullada per la Cort Constitucional d’Espanha en seguida d’una denóncia de partits politics d’orientacion nacionalista espanhòl. Jornalet, subvencionat precisament per lo departament catalan de politica lingüistica, seguirà amb interès los desvolopaments ligats a aquela informacion.

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ferriòl Macip Barcelona
2.

En aguest cas concrèt, pr'amor qu'eth redactor qu'a hèt aguesta notícia encara non mestrege er aranés. De tota manèra, sajam de hèr-lo present, mès que mès enes informacions que concernissen ara Val d'Aran e que, segur, interessen a tota era occitanofonia. Gràcies peth comentari

  • 5
  • 0
Lissa Escala Vielha
1.

Perquè aguest contengut non s' escriu ena soleta varianta der occitan oficiau en Catalonha?

  • 5
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article