capçalera campanha

Actualitats

País Valencian: colèra contra lo rei e las autoritats per la marrida gestion de la tragèdia

Los aigats an daissat de centenas de mòrts mentre que l’administracion fa una gestion de la crisi vista coma negligenta. De milièrs de volontaris son anats ajudar

| Prats i Camps / Vilaweb

Tèxte legit

De centenats de personas escarniguèron dimenge passat lo rei d'Espanha, Felip VI, la reina, Letizia, lo primièr ministre, Pedro Sánchez e lo president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, quand aquel cortègi de dirigents ensajava de far una vesita oficiala a Paiporta, una de las vilas mai afectadas pels aigats que los a patits lo País Valencian. Los abitants lor lancèron de fanga e lor cridèron “assassins” mentre que se demandavan quantes de mòrts i aviá en realitat. Aqueles faches mòstran lo sentiment d’abandon qu’an las victimas dels aigats e la colèra persistenta per una gestion de la catastròfa que mai que marrida se pòt qualificar de negligenta.

Fàcia a aquela situacion, las fòrças de seguretat despleguèron d’unitats antisusmautas a pè e a caval, e tanben de policièrs e de soldats suls teulats, dins un esfòrç per protegir lo cortègi reial e presidencial. Pasmens, qualques veïculs oficials deguèron partir amb de vitras trencadas, del temps que d’autres se refugissián dins un local public. Mentretant, s’ausissiá de voses que denonciavan l’abandon e la manca de sosten logistic, amb una preséncia institucionala limitada fins ara, contràriament amb lo grand dispositiu de seguretat activat per la vesita dels monarcas.

Per evitar de protèstas, la Generalitat Valenciana aviá restrench l’accès dels volontaris a las municipalitats afectadas per “facultar lo trabalh de las còlas de salvament”. Pasmens, aquela decision generèt encara mai de malcontentament, pr’amor que s’empedissiá lo passatge de la molonada de volontaris, majoritàriament de joves, que se son gandits us plaça per ajudar las victimas amb lors pròpris mejans.

La vesita de las autoritats arribava del temps que lo nombre oficial de mòrts èra de 214 e mai los desapareguts se compten sus dos milièrs. La vesita arribava del temps que las vilas afectadas suplicavan las administracions de mandar d’ajuda. Per ara, l’ajuda proven dels milièrs de volontaris que s’i son desplaçats e dels pompièrs.

La colèra dels abitants es fòrça logica. D’un latz, pr’amor que lo govèrn regional valencian aviá suprimit lo servici de las emergéncias en ne destinant l’argent a finançar la tauromaquia. A mai, las autoritats èran ben assabentadas del risc d’inondacions mas activèron pas las alarmas per non pas arrestar las activitats economicas. Quand la populacion foguèt avertida del perilh, fasiá ja qualques oras que la fanga o negava tot.

Mentre que se retira la fanga e las veituras amolonadas, se tròba de mai en mai de cadavres dins los parcatges sosterranhs a mesura que se van desaigant. Encara i a fòrça trabalh de far. D’expèrts se demandan perqué l’armada cèrca pas de còrses dins la mar, ont es fòrça probable que n’i aja.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

joan
1.

Los Catalans de Valéncia an al mens lo vam de fotre defòra los reis de Espanha, aquelis colhons de borbons inutils. Quora, nosaus, farem çò memes? Fotre defòra aqueles colonizators de Macron-Hollande e companhia! Quora descolonizarem ? E la Kanakia que ne ditz?

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article