CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Tolosa: omenatge a Joan Jaurés pel centenari de sa panteonizacion

Divendres, l’Ostal de la Region aculhirà l’eveniment “Jaurés es viu!” consagrat a l’actualitat de la pensada e dels combats de l’umanista occitan

Tolosa: omenatge a Joan Jaurés pel centenari de sa panteonizacion
Tolosa: omenatge a Joan Jaurés pel centenari de sa panteonizacion

Tèxte legit

Divendres que ven, 22 de novembre, l’Ostal de la Region a Tolosa aculhirà una serada d’omenatge per marcar lo centenari de la panteonizacion de Joan Jaurés, figura non solament istorica del movement politic socialista, mas tanben e mai que mai emblematica de l’umanisme e de l’universalisme. Organizat per la region, en partenariat amb la Fondacion Joan Jaurés, La Dépêche du Midi, e los Amics de Jaurés, l’eveniment entitolat “Jaurés es viu!” metrà en evidéncia l’actualitat de sa pensada e de sos combats.

La serada començarà a 18 oras amb un debat moderat per Sébastien Bouchereau (La Dépêche du Midi). Demest los locutors: Bernard Cazeneuve, ancian primièr ministre, Emmanuelle Garnier, presidenta de l’Universitat de Tolosa-Joan Jaurés, e Rémy Pech, istorian especialista de Jaurés. Una enquista originala de la Fondacion Joan Jaurés serà presentada per Jérémie Peltier.

De lecturas de tèxtes de Joan Jaurés per Magyd Cherfi, cantador e escrivan, pontuaràn aquel omenatge, en remembrant son patrimòni politic e intellectual, en particular sa defensa de la justícia sociala, de la patz e de l’emancipacion umana.

Joan Jaurés, nascut en Occitània, demòra un exemple d’engatjament pels joves e un visionari que sos ideals contunhan d’inspirar. Entrada gratuita al moment de l'inscripcion.

 

Un professor de filosofia consagrat a la lucha politica

 

Joan Jaurés nasquèt lo 3 de setembre de 1859 a Castras, dins una familha borgesa modèsta. Foguèt professor de filosofia al licèu La Peirosa d’Albi e a l’Universitat de Tolosa fins en l’an 1885, que venguèt elegit deputat.

Se consagrèt a la lucha politica a 26 ans e gràcias a sos braves discorses venguèt un òme politic. Sostenguèt las caumas dels minaires de Carmauç, que los obrièrs demandèron a Jaurés d’èsser lor candidat a l’eleccion parciala. En 1893 l’elegiguèron coma socialista independent.

Sa vida politica èra consagrada incessantament a la defensa dels obrièrs en lucha. Entre tantas accions, Jaurés foguèt a l’origina de la celèbra Veirariá obrièra d’Albi. Sostenguèt tanben las luchas dels vinhairons de Lengadòc, e los encoratgèt a crear de cavas cooperativas.

A París fondèt lo jornal L’Humanité. Aquel nom definissiá plan ben la pensada de Jaurés, qu’èra contra la dictatura del proletariat mas puslèu socialdemocrata, e mai sa moderacion contenguèsse un umanisme social fòrça actiu.

 

Jaurés e l’occitan

 

Jaurés defendiá que totas las lengas de la Republica Francesa se devián ensenhar dins las escòlas. El èra occitanofòn e seguissiá lo movement literari d’expression occitana. Prepausèt de s’apiejar sus las coneissenças lingüisticas dels enfants occitans, bascos e bretons per comparar aquelas lengas al francés e aital desvolopar lor jutjament, lor rasonament. Insistiguèt sus la facilitat d’aprene d’autras lengas latinas quand se mestreja lo francés e l’occitan.

Jaurés definiguèt lo mot patois coma “lenga d’un pòble vencut”.

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article