capçalera campanha

Actualitats

Quebèc: l’usatge del francés recuola

La reculada es especialament alarmanta dins los mitans professionals e culturals, ont l’anglés avança pauc a cha pauc de faiçon inquietanta dempuèi l’an 2000

Tèxte legit

Dempuèi la debuta dels ans 2000, lo francés recuola “dins la màger part dels domenis de la vida sociala” en Quebèc, çò rapòrta lo Diari de la llengua. Segon una tièra d’estudis menats pel comissari per la lenga francesa d’aquela província canadenca, Benoît Dubreuil, aquel declin es particularament alarmant dins los mitans professionals e culturals, e sembla vodat a se perseguir sens cambiaments estructurals. Segon Dubreuil, entre 1997 e uèi, la proporcion de personas qu’emplegan exclusivament o principalament lo francés al trabalh a demesit de l’11%.

Un factor màger d’aquel declin es l’immigracion. Los estudis mòstran que “la probabilitat de parlar principalament francés al trabalh es mai feble en çò de las personas d’origina immigrada, e encara mai reducha en çò dels anglofòns”. Cèrts sectors del mercat de l’emplec enregistran de baissas de 10 a 15 ponches dins l’usatge del francés. L’educacion jòga un ròtle crucial: los diplomatas qu’an efectuat tot lor percors escolar en francés utilizan lo francés al trabalh a l’88%, contra solament lo 59,3% per aqueles qu’an acabat lors estudis en anglés, e lo 32,4% per aqueles qu’an seguit las classas pòstsegondàrias en anglés.

Dins lo domeni cultural, la situacion es pas melhora. Lo consum cultural en francés a baissat del 8% pendent aquestas annadas, sustot dins la musica, l’audiovisual e los videojòcs. “Es possible de créisser dins cèrtas regions de Quebèc sens jamai èsser expausat al contengut cultural quebequés”. Çò alèrta Dubreuil.

Ça que la, la majoritat dels quebequeses joves de 18 a 34 ans preferisson de trabalhar en francés e manifèstan una actitud favorabla envèrs la lenga. Pasmens, los anglofòns joves privilègian l’anglés e trantalhan sovent per postular a de pòstes qu’exigisson un nivèl avançat de francés.

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

LLop Arle
1.

“Un factor màger d’aquel declin es l’immigracion”

E vesi qu’es parier a Marselha, Nimes, Tolosa…

  • 4
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article