capçalera campanha

Actualitats

EnvironamentInternacionalPolitica

Decepcion màger d’Africa e del Sud mondial a la COP29

Los 300 miliards de dolars annadièrs promeses demòran luènh de las demandas expausadas pels païses africans

| Oxfam International

Tèxte legit

La 29a conferéncia climatica de l’ÒNU (COP29) tenguda a Bakó s’es clavada dins un clima de frustracion per Africa, que quita la conferéncia amb un sentiment d’amarum, çò rapòrta Le Monde. Malgrat de negociacions perlongadas, los delegats africans an degut acceptar un acòrdi jutjat insufisent. Los 300 miliards de dòlars annadièrs d’aicí a 2035 promeses pels païses industrializats demòran luènh dels 1300 miliards demandats per finançar la transicion energetica e l’adaptacion al cambiament climatic.

Aquel montant, percebut coma «tròp flac e tròp tardièr», engana los espèrs dels païses en desvolopament, segon Ali Mohamed, representant del grop d’Africa. Los besonhs en finançament per l’atenuacion, l’adaptacion e la gestion de las pèrdas e damatges demòran sens responsa clara. En mai d’aquò, las garentidas per qu’aqueles fonzes sián autrejats jos forma de dons, e non de prèstes, fan sofracha. Africa a pas obtengut la reconeissença d’un estatut especial, pasmens revendicat dempuèi 2015, malgrat los impactes desproporcionats que patís a causa de l’escalfament.

Lo sol ponch positiu de la reünion es l’avançada sus l’article 6 de l’Acòrdi de París, qu’enquadra los mercats de carbòni. Africa espèra de ne tirar partit, malgrat que d’inquietuds subsistiscan sus las repercussions d’aqueles mecanismes sus las populacions localas. D’aquel temps, las organizacions de la societat civila cridan a mai de justícia climatica, en ramentant que los païses desvolopats an la responsabilitat d’assistir los mai vulnerables.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Llop Arle
2.

'justice ecologia' 'justice eonomica' ! - aquò's un chantatge del tresen mond -
far pagar los Chinés e los Indians!

  • 2
  • 1
Lachaud
1.

Mai de justice eonomica e non pas mai de justice ecologica. Lo discors ecologic a pas aportar una superioritat perque es basat sur de faussas realitats. Lo CO2 (gaz carbonic) fai besonh a las plantas per viure e de qual dreit seriam-nos obligeat de modifiar lo taux de CO2 dins nòstra atmosfere? emben quala consequença?
Los paisans eran acostumats a dire "lo temps i fai mai que que nos per far frotjar los legumes o las cerealas." ; creise pas que la sciença siaja presta enguera a maitrisar totas las donadas que menan a la teoria de l'eschaurement climatic o pas. Totas las primas se segan mas se semblan pas.

  • 3
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article