La Cort administrativa de Montpelhièr a reafirmat l’enebicion de l'usatge del catalan pendent los conselhs municipals dins las comunas catalanas de Banyuls, Els Banys i Paladà, Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda e Tererac, çò rapòrta Vilaweb. Aquela decision subreven après un recors depausat per aquelas municipalitats davant la Cort d'apelacion de Tolosa. Lo jutge a confirmat que la sola lenga autorizada dins aquelas instàncias demòra lo francés, confòrmament a l'article 2 de la Constitucion francesa, que dempuèi 1992 establís la lenga de París coma la “lenga de la Republica”.

Malgrat que se publique pas la decision finala abans lo 12 de decembre, lo vejaire del jutge marca abitualament una confirmacion de la senténcia. Las municipalitats avián modificat lors reglaments per autorizar l’utilizacion del catalan pendent los conselhs, a condicion de traduire en francés las intervencions, mas lo tribunal estima que la lenga oficiala de l'estat, lo francés, pòt pas èsser relegada a un ròtle de traduccion.

Aquela decision la contèstan los elegits locals, que denóncian un atac contra los dreches lingüistics e comptan de portar l'afar davant las juridiccions europèas. Lo cònsol màger d'Elna, Pere Manzanares, soslinha que la posicion del comissari del govèrn francés poiriá dobrir una via de recors, en diferenciant lo cas del catalan del còrs o del creòl de Martinica, malgrat qu'una solucion siá pas encara considerada.

Dins un contèxt similar, la Cort administrativa de Marselha a confirmat la decision de la Cort administrativa de Bastia, qu’enebissiá l'utilizacion del còrs dins las institucions de Corsega. Del meteis biais que pertocant lo catalan, la Cort s’es fondada sus l'article 2 de la Constitucion. Las autoritats còrsas an anonciat que contestarián aquela decision, en la denonciant al Conselh d'Estat e a las juridiccions europèas, estimant que la decision dels tribunals francesas es “contrària als tèxtes europèus e internacionals que protegisson los dreches lingüistics fondamentals”.