Actualitats
L’an novèl se presenta amb mai de violéncia e mens de justícia
Un rapòrt del CIDOB presenta un an 2025 mai imprevisible e polarizat
Tèxte legit
Dins l’an 2025 se parlarà de trèva, mas pas de patz. L’an serà marcat per mai de violéncia e mens de justícia segon un rapòrt publicat pel Centre Internacional de Documentacion de Barcelona, lo CIDOB. L’enquista, entitolada Lo Mond en 2025, presenta un an 2025 marcat per l’incertitud e l’intensificacion de las tensions globalas. L’aument de la violéncia e la fragmentacion politica son d’efièch de tendéncias centralas. Amb Trump de retorn a l’Ostal Blanc, lo panorama internacional se redefinís, mai que mai amb una OTAN jos pression per aumentar la despensa en defensa de fins al 3,5% del PIB.
Los conflictes coma la guèrra en Ucraïna e las tensions dins l’Orient Mejan persistisson. Ucraïna se poiriá veire forçada de negociar, mentre que la diplomacia regionala ensaja de frenar, sens capitar gaire, los atacs d’Israèl contra Gaza e Liban. La rivalitat entre Washington e Pequin s’intensificarà, amb la guèrra comerciala e tecnologica coma ais central.
La fragmentacion economica puèja amb de mesuras proteccionistas, mentre que lo Sud mondial cèrca d’alternativas al sistèma multilateral tradicional. Lo retorn de Trump accelèra aquel proteccionisme, amb de dreches de doana elevats suls produches chineses e de pressions suls aliats. L’Union Europèa se debat entre manténer l’equilibri amb los Estats Units e refortir sos ligams amb China, mai que mai pertocant las questions climaticas.
La corsa a l’armament nuclear s’accentua, amb mai d’ensages e d’arsenals modernizats. Parallèlament, la competicion tecnologica entre los Estats Units e China escalfa de tensions, amb de restriccions mutualas en matèrias primièras e microchips.
Lo rapòrt conclutz que 2025 serà un an d’alta al fuòc temporari, mas pas de patz, dins un Mond de mai en mai imprevisible e polarizat.
Dètz subjèctes clau
Aument de la violéncia e de la despensa militara: cronificacion de conflictes coma la guèrra en Ucraïna e dins l’Orient Mejan.
Fragmentacion politica e institucionala: afebliment del motor francoalemand en Euròpa, succès del populisme als Estats Units amb Trump, e instabilitat en d’autras regions clau.
Confrontacion entre superpoténcias: rivalitat creissenta entre los Estats Units e China, compresas de disputas comercialas, tecnologicas e estrategicas.
Rearmament nuclear: retorn de la corsa a l’armament nuclear amb mai d’ensages e modernizacion d’arsenals a l’escala globala.
Trèvas, mas pas de patz: d’esfòrces diplomatics en Orient e en Ucraïna que poirián menar a d’altas al fuòc, mas sens resòlver las causas dels conflictes.
Proteccionisme e fragmentacion economica: pojada del proteccionisme amb de dreches de doana e de restriccions comercialas, mai que mai de part dels Estats Units, qu’afèctan las cadenas globalas de provesiment.
Desmantelament de l’òrdre institucional mondial: afebliment de la justícia internacionala e de las organizacions multilateralas, amb un Sud mondial qu’ensaja de bastir un òrdre alternatiu.
Repercussion del cambiament climatic: crisi climatica agreujada e d’incertituds dins las negociacions internacionalas.
Tecnologia coma prat batalhièr: concurréncia per la supremacia tecnologica entre los Estats Units e China, amb l’intelligéncia artificiala e los microchips al centre del conflicte.
Multialinhament de poténcias mejanas: d’estrategias oportunistas de païses de talha mejana per far lor pro dins un Mond fragmentat e mens previsible.
Trump, treves i aranzels, algunes de les paraules que més sentirem l'any 2025 en l'escena internacional. Un any marcat per l'èxit dels personalismes i de l'egopolítica, en què es parlarà de negociacions però no de pau #Món2025
— CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) (@CidobBarcelona) January 1, 2025
🌍https://t.co/CtD0gErcVbhttps://t.co/Gl3NcsSwkb
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Quò vai mau!... Quò vai mau... Quò n'ira de mai en mai mau. A! si lo jornau z'a dich quò es que quò qu'es vrai o ben era pas la peina d'achaptar lo jornau.
Quò cambia de la mentalitat de mai 1968 o tot era permetut: lo progrès tecnic anava amenat lo progres social e lo bonur.
"Que vòl la mainatgiera" disia De Gaula dins sa campanha electorala de 1965. E la mainatgera volia lo confòrt dins la maison. Lo pòple avia besonh de mai d'argent e lo patronat esitet pas una seconda per augmentar los salaris en junh 1968.
Que vòl la mainatgera en 2025 : un reparator de totas aquelas machinas qu'encombran aura la maison?
Los Pompidos, Valery Giscard d'estaing trabalhavan en dejos per far dau novel monde un paradis per las multinacionalas. Era interdit d'interdire. Aquel eslogan fuguet valable per las multinacionalas. Era interdit de limitar lòrs poder. La concurença devia renhar en mestre e la concurença menet a la disparicion daus petits productors, artisans o petits comerçants. Es pas estonant que lo monde volan tornar a un mòde de produccion e de comercialisacion pus respectuos de las populacions e de la planeta.
Sos un aer de bon pair de familha Mitterand sauguet i ajotar una flora au fusil per far passar la pilula. Mas apres emben la creacion de l'UE, un estat praticament dictatorial, l'esquerra trabalhet contre los pais europeens au servici de las multinacionalas.
Jornalet a totjorn segut lo buòu sens reflechir per ilh-mesme. Sens lo jornau seria un ase que sap pus ente anar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari