Un estudi genetic recent, publicat susbioRxiv, a permés de resòlver un dels mistèris màgers de l’istòria de las lengas mediterranèas: l’origina dels supausats grops italoceltic e grecoarmèni. Facha per una còla internacionala de cercaires, aquela recèrca analisèt los genòmas de 314 individús ancians, de 5200 a 2100 ans abans nòstra èra, en provenença de las regions mediterranèas e a l’entorn. En complement, d’analisis isotopicas de l’estronci foguèron realizadas sus 224 individús, permetent d’esclairar los desplaçaments d’aquelas populacions.

Los resultats revèlan una prigonda division genetica entre las populacions de l’èst e de l’oèst de la Mediterranèa pendent l’Edat del Bronze, una separacion que se miralha en mai dins las estructuras lingüisticas. Los cercaires an identificat que los ancessors de las populacions dels estats espanhòl, francés e italian an aquerit una partida bèla de lor genetica de las populacions del Vas Campanifòrme de l’oèst (ligadas a la difusion de la metallurgia del coire per l’Euròpa occidentala e associadas a la bastison de las pèiras levadas), facultant l’aparicion de las lengas italocèltas. En revenge, las populacions grèga e armènia an aquerit una ascendéncia dirècta dels yamnas, grop pastoral vengut de l’èst d’Euròpa, çò que favorizèt l’evolucion de las lengas grecoarmènias.

Aquelas descobèrtas sostenon las ipotèsis lingüisticas italoceltica e grecoarmènia, en refutant de modèls alternatius, coma l’italogermanic, que prepausava una connexion mai estrecha entre las populacions que finirián que parlarián las lengas italicas e las que parlarián las lengas germanicas. L’estudi soslinha tanben l’importància de l’ADN ancian per comprene la diversificacion de las populacions umanas e de las comunautats lingüisticas preïstoricas.