Contunha la mobilizacion per que l’enfant occitan Artús Varena pòsca téner oficialament son rèirenom escrich coma cal. L’avocat de la familha, Stéphane Pagès, assolida, dins una letra dobèrta al president francés, Emmanuel Macron, que lo  refús per l’estat civil d'enregistrar lo nom de son filh en seguissent las nòrmas ortograficas occitanas contraven a un drech que considèra fondamental per preservar son identitat culturala e familiala.

L'escrich denóncia qu’aquel tipe de discriminacion atempta contra los principis constitutius de la Republica Francesa: libertat, egalitat, fraternitat. Los parents fan una crida a la societat per que sostenga sa causa, non solament per lor mainat, mas tanben per que defenda las cultura e identitats istoricas autoctònas. Demandan tanben de partejar al maximum la letra dobèrta de Mèstre Pagès a Macron.

De ramentar que l’estat civil a refusat d'enregistrar lo rèirenom d’Artús, nascut lo 15 de decembre de 2022, a causa del caractèr “ú” occitan qu’existís pas en francés. En consequéncia, Pagès considèra que l’estat francés viòla diferents tractats internacionals que prescrivon lo respècte de la vida privada e l'enebicion de tota discriminacion lingüistica.

Artús Varena nasquèt a Mende (Marjarida), e tanlèu nàisser foguèt victima de l’intolerància lingüistica de l’estat francés, que li permet pas d’oficializar son rèirenom, coma lo cas plan conegut del breton Fañch Bernard e dels occitans  Antòn Gavalda e Lilòia Cazenave, e d’autres enfants occitans, catalans o bascos sonats Jòrdi, Ròsa, Alaís, Loís, Núria, Martí o Iñaki.

En mai d’aquò, lo Conselh Constitucional a censurat l'article de la Lei Molac qu'aviá precisament per mira d'aparar l'usatge per l'estat civil dels diacritics especifics de las lengas autoctònas minorizadas de l'estat francés.