Una sondatge sociolingüistic recent, comandat pel conselh regional de Bretanha e realizat per l'institut TMO, revèla un panorama inquietant sus l’estat de las lengas autoctònas de Bretanha: lo breton e lo galò. E mai i ajan participat 8336 personas que residisson dins los cinc departaments de la Bretanha istorica, los resultats mòstran una fòrta davalada del nombre de parlants.

En comparason amb 2018, lo nombre de britofòns s'es reduch a la mitat, amb solament 107 000 parlants actuals, majoritàriament d’ancians de la darrièra generacion de locutors nadius tradicionals. D’autre caire, los galofòns an demesit de 191 000 a 132 000, e mai s’obsèrve un cèrt reviscolament d’aquela lenga d’òil. La Bretanha istorica, que recampa la region Bretanha e lo departament del Léger Atlantic a una populacion d’aperaquí 4,7 milions d’estatjants.

Una donada positiva es que l’edat mejana dels parlants de breton a baissat a 58,5 ans gràcias a l’ensenhament dins las escòlas bilingüas e lo ret Diwan. Totun, fòrça expèrts avertisson que la qualitat lingüistica dels nòus locutors mòstra pas totjorn un bon mestritge de la lenga.

La territorialitat contunha d'èsser clau: lo breton demòra mai a l'oèst, del temps que dins las vilas grandas, coma Roazhon o Nantas, los locutors son escasses. Totun, l’usatge regular del breton a aumentat leugièrament, amb un 14% de parlants actius, e mai aquela chifra se reduga significativament en tèrmes absoluts.

Las conclusions meton en evidéncia la necessitat d’accions urgentas mai fermas per preservar aquelas lengas, malgrat que lo debat sus lors transmission generacionala e territorializacion demòre dobèrt. Recordem tanben que la Republica Francesa autoriza pas l’oficialitat d’una autra lenga que la de París, çò qu’evidentament limita las possibilitats de las politicas publicas.

Certans membres del movement bretonista cridan al “genocidi cultural” e denóncian “l’inaccion” de la region, çò rapòrta Breizh Info.