Lo partit d’extrèma drecha Alternativa per Alemanha (AfD) es vengut la segonda fòrça politica al Bundestag après las eleccions del 23 de febrièr, una situacion sens precedent en Alemanha, ont los partits tradicionals avián tostemps seguit l’estrategia d’isolar l’extrèma drecha.

La pojada de l’AfD es estonanta, mai que mai se prenèm en compte l’istòria de l’Alemanha dels ans 30 e 40 del sègle passat amb lo tristament famós autoritarisme violentament criminal del nacionalsocialisme. Après las orrors de la Segonda Guèrra Mondiala, los movements d’extrèma drecha foguèron estigmatizats e invisibilizats pel sistèma politic, pels mèdias e per la societat civila. Aquel scenari cambièt amb l’intrada de l’AfD a la cambra dels deputats en 2017, quand obtenguèt lo 12,6% dels vòtes e 94 elegits, en tot dobrir un espaci politic a la drecha de la coalicion conservatritz CDU/CSU pel primièr còp après la guèrra.

Fondat en 2013 per de membres malcontents de la CDU, coma los economistas Bernd Lucke e Joachim Starbatty e lo jornalista Alexander Gauland, l’AfD recebèt l’escais de «Partit dels Professors» coma partit unicament definit per son oposicion a l’èuro e sa doctrina sul deute public. Al començament, lo partit evitava la retorica antimigratòria e islamofòba, çò que li permetèt de ganhar de crèdit e d’aver un imatge de moderacion.

Totun, entre 2015 e 2017, l’AfD adoptèt de posicions mai nacionalistas e contràrias als musulmans e a l’ora d’ara defendon las deportacions massissas d’immigrats e prepausan un modèl de ciutadanatge basat sul sang e la descendència. En mai d’aquò, desira l’eliminacion de las sancions contra Russia e s’opausa al mandadís d’armas a Ucraïna. D’un biais mai inquietant, sos dirigents an sovent relativizat lo nazisme, coma o recòrda lo quotidian quebequésLe Devoir.

L’AfD a ganhat fòrça mai que mai dins de zònas ruralas amb de nivèls d’immigracion basses, del temps que contunha d’èsser flaca dins los airals urbans mai cosmopolitas e amb preséncia universitària. L’acercament de partits tradicionals coma la CDU a las doctrinas xenofòbas de l’AfD, la restanca contra l’extrèma drecha, caracteristica clau de la democracia alemanda, a començat de fendasclar.

Las darrièras eleccions alemandas venon de marcar un ponch d’inflexion dins la politica del país, amb lo risc que las idèas de l’extrèma drecha s’incorpòren progressivament dins lo programa dels partits tradicionals. L’avenir politic d’Alemanha e de tota Euròpa pareis malsegur, d’aitan mai qu’una vertadièra internacionala neofaissista europèa es anada celebrar amb l’AfD sa reüssida electorala, del racista e reaccionari francés Éric Zemmour als neofranquistas espanhòls de Vox, en passant per la Liga italiana e Aliança Catalana, coma o ramentan nòstres confraires de Vilaweb.

Per mai d’informacion podètz legir: “What is the AfD? Germany’s far-right party, explained” publicat dins The Conversation.