A Perpinhan, la question de la diversitat lingüistica torna far polemica. Lo cònsol màger de la vila, Louis Aliot, del partit ultradrechista e ultranacionalista francés Recampament Nacional, a refusada la celebracion d’un maridatge dins lo salon d’onor de la comuna, perque los promeses volián que la ceremònia se tenguèsse en catalan. Una decision que provòca l’indignacion de Jaume Roure, ex-cònsol de la vila, denóncia dins una letra dobèrta publicada sul sit d’informacion Ouillade.

Un usatge respectat dempuèi 1993

Segon Roure, aquel refús es una clara rompedura amb una practica establida dempuèi 1993, que permetiá que los maridatges se faguèsson en catalan sens greujar lo francés. Es per aquela rason que lo cònsol parla d’una decision arbitrària, discriminatòria e injustificabla.

Dins sa letra, se ditz “prigondament escandalizat” e exprimís sa “granda indignacion” fàcia a un acte qu’estima contrari als “principis republicans”. “Un tal acte, que mesprèsa los principis fondamentals de nòstra Republica, pòt pas demorar sens responsa”, çò afirma amb fermetat.

Un atac a la libertat individuala e als dreches lingüistics

Lo cònsol remembra que lo drech de celebrar un maridatge en una autra lenga que lo francés es protegit per de tèxtes oficials. En particular, cita la Convencion de 1976 sus l’emission dels documents d’estat civil en version multilingua, e mai la Constitucion francesa, que dins son article 75-1, reconeis las “lengas regionalas” coma “patrimòni de França”. Segon Roure, la decision de Louis Aliot constituís doncas un atac a la diversitat culturala e lingüistica e una violacion dels dreches fondamentals.

Denóncia una mesura que marginaliza los ciutadans catalans de Perpinhan e que pòt èsser considerada coma una forma de discriminacion lingüistica. “Degun deu pas èsser privat del drech de demandar que lor maridatge se faga tanben en catalan”, çò precisa dins sa letra.

Un refús amb una dimension politica

Jaume Roure suggerís que darrièr aquela decision administrativa se pòt amagar una motivacion politica, car un dels nòvis seriá un opausant a Louis Aliot. Per tant, aquel refús seriá pas solament un atac contra la lenga, mas tanben una mesura de represalha politica, çò que fariá encara mai polemica.

Aliot, un cònsol màger acostumat a las decisions anticatalanas

Aquesta interdiccion s’inscriu dins una tièra de decisions de Louis Aliot que miran la preséncia publica del catalan a Perpinhan, mentre qu’i es la lenga pròpria. En 2023, lo cònsol màger arranquèt la bandièra catalana pendent la fèsta de Sant Joan, cambièt l’escais istoric de la vila “Perpinhan la Catalana” per “Perpinhan la Dardalhanta”, e s’opausèt a la construccion d’un licèu immersiu de La Bressola. Tanben eliminèt la senhaletica en catalan dins los espacis publics e sostenguèt una demanda juridica per interdire oficialament que se diguèsse “Perpinhan la Catalana”.

Un apèl a la mobilizacion

A la fin de sa letra, Jaume Roure demanda al cònsol màger de demandar excusa als futurs esposes e lança una crida als elegits de la vila e de la region per se mobilizar contra aquel tipe d’atacs. “Aquel refús es pas solament una escòrna als conjonches concernits, mas tanben a totes los qu’aparan la diversitat culturala e linguistica de nòstre territòri”, çò conclutz.

Aquel cas marca un episòdi suplementari dins lo debat mai larg sus la plaça de las lengas dichas regionalas en França, un subjècte totjorn sensible dins aquel estat que discrimina amplament las autras lengas que la de sa capitala París.