Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Actualitats

Gabriela Salas, la scientifica indigèna qu’a portat lo nahuatl sus Google

La scientifica mexicana a integrat lo nahuatl dins lo traductor d’aquel motor de recèrca e milita per l’educacion de las dròllas, convencuda que l’aprendissatge dobrís la via a mai de libertat

| Jaime Villanueva

Tèxte legit

Gabriela Salas, una scientifica mexicana de 28 ans, es venguda una figura emblematica de l’erudicion e de la defensa de las lengas indigènas gràcias a son trabalh de pionièra dins l’integracion del nahuatl, lenga parlada per 1,6 milion de personas en Mexic, dins lo traductor de Google. Originària de Puerto del Caballo, un vilatjòt de l’estat d’Hidalgo ont vivon sonque 20 abitants, Salas a crescut dins un environament marcat per de tradicions ancestralas, en essent confrontada als desfises de l’accès a l’educacion per las dròllas. Uèi, se consagra a la preservacion de las lengas autoctònas e a la promocion de las femnas dins las sciéncias.

Dins una entrevista recenta al jornal El País, Salas soslinhava l’importància de l’educacion per las joves: “Es essencial que las dròllas estúdien, que contunhen d’aprene e de se batre per èsser mai liuras”. Aquel messatge fa resson a son pròpri trajècte; après aver d’en primièr considerat una carrièra de ginecològa, s’orientèt fin finala cap a una engenhariá en tecnologias de l’informacion a l’Universitat Tecnologica de Tula-Tepeji, ont descobriguèt sa passion per la sciéncia. Gràcias a una borsa, perseguiguèt sos estudis en intelligéncia artificiala a l’Universitat Dobèrta e a Distància de Mexic. Actualament, fa un mastèr en sciéncia de las donadas a l’Universitat Politecnica de Madrid.

Salas respondèt, en 2024, a un apèl de Google per l’inclusion de las lengas indigènas dins son traductor en linha. Forniguèt alavetz una basa de donadas rica en tèrmes clau pel nahuatl, un trabalh qu’a permés d’ofrir de traduccions d’aquela lenga, essencial per la preservacion de la cultura e dels sabers ancestrals. “Gràcias a aquela tecnologia, podèm salvar nòstra istòria”, çò explica, se remembrant dels poèmas e de las recèptas medicinalas tradicionalas qu’aprenguèt de sas meninas.

Son trabalh es estat saludat a l’escala mondiala. En 2024, foguèt classada per la BBC demest las 100 femnas mai inspirantas e reconeguda per l’UNÈSCO coma la primièra femna indigèna a s’implicar activament dins lo domeni tecnologic. Uèi, Gabriela Salas contunha de luchar per ofrir d’oportunitats egalas a las femnas, en particular aquelas vengudas de comunautats indigènas. Sómia d’un centre de preservacion de las lengas autoctònas, que poiriá tanben inclure lo maia, lo zapotèca o lo mixtèca, per protegir l’eiretatge cultural mondial.

Se vòl una font d’inspiracion per las joves e las femnas: “Se de figuras coma Ada Lovelace e Grace Hopper an dobèrt la via, imaginatz çò que nos podèm complir”, çò apondèt. Per Gabriela Salas, l’educacion e l’accès a las tecnologias son de claus fondamentalas per un avenidor mai egalitari.

 

 

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article