Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Actualitats

Albigés: los elegits prò-A69

Los parlamentaris prò-A69 lançan una contraofensiva legislativa après l’arrèst de l’A69

| Ed Jones / AFP / Mediapart

Tèxte legit

Los elegits de Tarn (Albigés) favorables a la construccion de l’A69 se resígnan pas. Mens de doas setmanas après l’arrèst de las òbras per la justícia administrativa, e qualques jorns après una manifestacion, prepausan una contraofensiva juridica amb una proposicion de lei. De trabalhs a l’arrèst, mas pas lo combat politic.

Dempuèi lo 28 de febrièr de 2025, los trabalhs sus la realizacion de l’A69 entre Castras e Tolosa son suspenduts après una decision del tribunal administratiu de Tolosa, qu’ a anullada l’autorizacion environamentala del projècte.

Ça que la, lo dorsièr es pas clos. L’estat se prepara a depausar un recors davant la cort administrativa d’apelacion de Tolosa. Segon France 3, la prefectura de la region vòl obténer una “suspension a execucion” de la decision de justícia, çò que permetriá la represa dels trabalhs. Se los servicis de l’estat son fisançoses, los elegits locals son mai prudents, perque lo procediment juridic poiriá durar de meses.

 

Un mejan suplementari per accelerar lo dorsièr: una proposicion de lei per desblocar lo projècte

 

Après la decision del tribunal administratiu, los parlamentaris prò-A69 son montats al crespon. Lo senator Philippe Folliot (Union Centrista) parla d’una decision “totalament ubuesca, escandalosa a mai d’un nivèl”. Lo deputat Jean Terlier (Renaissança) denóncia una “marrida decision, fòrça incomprensibla”. Del caire occitanista, lo PNO se mòstra partisan de l’autoestrada mentre que lo PÒC e l’Assemblada Occitana i son contraris.

Aquò a pas mancat de far reagir. Per un elegit de la comuna de Penne, luènh del traçat de l’A69, “aquela postura contribuís a una vertadièra trumpizacion del debat public”. Lo cònsol adjonch de Pena, Sylvain Renard, precisa: “Tanlèu èsser en plaça, un elegit sembla d’aver totes los poders”.

E justament, los parlamentaris prò-A69 an decidit d’utilizar una de lors prerogativas constitucionalas: depausar una proposicion de lei que càmbie las règlas del jòc.

 

Una redefinicion de l’”interès public màger”

 

Segon France 3, lo tèxt de la proposicion de lei prevei d’assimilar la reconeissença d’utilitat publica a l’interès public màger.

A l’ora d’ara, lo projècte de l’A69 benefícia d’una reconeissença d’utilitat publica dempuèi un arrestat (2018-638) del 19 de julhet de 2018. Pasmens, lo tribunal administratiu a refusat de lo classificar coma d’interès public màger, çò qu’a menat a l’anullacion de l’autorizacion environamentala.

S’una lei establís que l’utilitat publica equival a l’interés public màger”, aquò empachariá los jutges d’intervenir dins de projèctes d’aquel tipe. Aquò cambiariá doncas completament la situacion.

 

Quina majoritat per sosténer lo tèxt?

 

La tòca de la manòbra es clara: tornar legalizar l’autoestrada en modificant lo quadre legislatiu. Mas aquò supausa una majoritat parlamentària per far votar lo tèxt.

Lo dorsièr risca doncas d’animar los debats a l’Assemblada Nacionala e al Senat. De partits coma lo PS, Renaissança e mai l’RN poirián jónher la proposicion.

Mas d’autres, coma La França Insomesa e los Ecologistas, an ja anonciat lor oposicion ferma. La deputada de Nauta Garona, Christine Arrighi, foguèt raportaira d’una comission d’enquista sul montatge juridic e financièr del talhièr. Segurament, los elegits LFI e ecologistas a París seguiràn la linha de lors collègas occitans.

 

Una lei de validacion juridicament contestabla

 

Los promotors del tèxt evòcan una “lei de validacion”, una mesura rara mas pas inedita. Ça que la, existís de dobtes juridics sus son validament.

Lo deputat Jean Terlier assegura qu’”es legal. Assumirem nòstras responsabilitats”. Mas per la constitucionalista Anne-Charlène Bezzina, la situacion es pas tan clara: “L’esperit d’aquelas leis de validacion es pas de reglamentar un cas particular, mas puslèu d’evitar de contencioses recurrents dins l’avenidor”.

Fin finala, serà benlèu lo Conselh Constitucional que trencarà la question, mas solament après l’adopcion del tèxt. Lo depaus de la proposicion de lei es previst per la segonda quinzenada de mai.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Pitèas
1.

Sylvain Renard a rason: aquela còla d'elegits sont de trumpaires.
Aqueles (ir)responsables politics deurián èsser menats al tribunal per mesa en dangièr de la vida de l'Umanitat en butant a la destruccion del mitan vivable de la planeta. En mai d'aquò son complicis de la brutalizacion dels esquiròls, aqueles qu'eles an lo fetge de nommar "ecoterroristas".
Parlan de cambiar la lei segon vira lo vent. E perqué? ja que s'assetan sus la lei quand lor ditz que se pòt pas començar las òbras tant que lo tribunal s'es pas prononciat. E ara se ploran per las dardenas engatjadas sus d'òbras qu'avián pas lo drech d'entrepréner. E nos venon amb la sansònha del chantatge a l'emplec, quand se chautan de la supression mostruosa d'emplecs que nos ven amb l'Intelligencia Arificiala.
A! son modèrnes, se pòt pas dire lo contrari.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article