Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaComengeComenge Baish

Aurinhac: viatge occitanolatin en Lengadòc e en Provença

Aurinhac: Viatge occitanolatin en Lengadòc e en Provença
Aurinhac: Viatge occitanolatin en Lengadòc e en Provença

Deth 11 ath 14 de març, 30 gafets de 4u deth collègi Emile-Paul Vayssié d’Aurinhac (Comenge Baish) que participèren enà un viatge pedagogic en Lengadòc e en Provença, acompanhats per sòns professors d’occitan, de latin e de sciéncias dera vita e dera tèrra.

Eth 11 de març, eths collegians que’s triguèren a Narbona. Deth temps qu’eths latinistas visitavan eth musèu Narbo Via e participèren a un obrador sus eths jòcs dera Antiquitat arromana, eths sòns camaradas qu’arrencontrèren eths 3us deth collègi Ciutat e eth sòn professor d’occitan que les avián aprestat ua visita guidada deth centre istoric: vestigis antics, monuments medievaus, evocacion dera revòlta deths vinhairons de 1907 e deras arrealizacions deth Front Popular.

Eth endeman, joesis comengeses que descobriren Arle e eths sòns principaus monuments – anfiteatre, tèrmes de Constantin, teatre, portau e claustre dera basilica Sent Trofim – abans d’anar véder era plaça du forum e era estatua de Frederic Mistral.

Eth dijaus, eth grop qu’anèc enath Museum Arlatenc, fondat precisament per Mistral enà conservar eth patrimòni materiau e immateriau de Provença, abans de prénguer eth camin de Camarga nà visitar eth parc ornitologic deth Pont de Gau e de descobrir eras Sentas Marias dera Mar. Aquiu, eths collegians que huren arrecebuts en musèu consacrat ara arqueologia sosmarina e aras tradicions camarguencas peth director Giorgio Spada e per Luc Long, celèbre arqueològ que, damb era sua còla, trobèc en Ròse en 2004 un bust de Cesar.

Entà acabar, eth divendres 14 de març, en tot tornar-se’n, eth grope que s’arrestèc a Pesenàs. Ath programa: visita deth centre istoric e evocacion deths dus personatges emblematics, eth duc de Montmorency e Molière, que merquèren totis era istòria dera vila e de Lengadòc, ath sègle XVIIu. Après aquera caminada comentada peths joesis qu’estúdian eth occitan ath collègi Jean Bène, era tropa que se’n tornèc enath collègi nà desgustar un saborós arrepèish occitan. Era vrespada, collegians gascons e lengadocians que participèren encara a obradors esportius: petanca, quilhas de siès e tambornet.

Eths collegians d’Aurinhac que deven ara realizar un carnet de viatge damb comptes renduts deras visitas, impressions, illustracions, en tot ahíger quauque petiu objècte personau. Aqueras produccions que seràn presentadas aths parents ath mes de junh.

 

 


Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jornalet.com.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Troba Vox

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article