Actualitats
Montsegur revendica la memòria collectiva
Un an de mai, mai d’una entitat se son amassadas al Prat dels Cremats per se remembrar del lenhièr de l’an 1244 e revendicar l’identitat occitana
Tèxte legit
Cada 16 de març, al pè del castèl de Montsegur, l’atmosfèra es cargada d’istòria e de memòria. En aquel luòc emblematic de l’istòria d’Occitània, de desenats de personas s’amassan per commemorar la fin tragica de mai de 200 catars que, en 1244, preferiguèron de morir cremats puslèu que de renonciar a lor fe. Entre discorses e cants, la ceremonia recòrda una de las paginas mai escuras de la crosada contra los albigeses, e servís per revendicar la resisténcia culturala e esperitala d’Occitània.
Dimenge passat, un pauc mai d’una centena de personas s’amassèron a l’entorn de l’estala del Prat dels Cremats. Amb una temperatura de solament quatre grases, l’aire glaçat se fasiá ressentir, mas lo cèl ensolelhat balhava a l’eveniment una claror benvolenta, coma se la natura ela meteissa volguèsse illuminar la memòria dels eveniments òrres que se produguèron aquí, exactament 781 ans de per abans.
L’eveniment comencèt un pauc après 11 oras del matin amb l’interpretacion del Boièr per la corala polifonica Los Mascles al còr de Tolosa. Puèi, los discorses portèron sus la memòria istorica e la necessitat de la manténer viva. Foguèt ramentat que l’intolerància e lo fanatisme menan a una uniformitat impausada, e que Montsegur es, encara uèi, un crit de libertat. Los discorses tanben establiguèron de parallèlas amb de conflictes actuals, mençonant la situacion en Ucraïna e en Palestina, e mostrant que la guèrra e la resisténcia coneisson pas lo passatge del temps. Conven de notar que totes los discorses se prononcièron en occitan, malgrat que d’unes foguèsson acompanhats de lor traduccion francesa. Foguèt pas lo cas de l’intervencion de la presidenta de l’Institut d’Estudis Occitans d’Arièja, Annia Wolf, que foguèt entièrament en occitan e revendiquèt la lenga coma part essenciala de l’identitat e de la memòria collectiva.
D’autre caire, i aguèt tanben un espaci per la polemica, quand una autra intervencion, tanben en occitan, critiquèt fermament la recenta decision del conselh departamental d’Aude de remplaçar la denominacion de “Castèls Catars” per la de “Fortalesas reialas de Lengadòc”. Aquela intervencion finiguèt amb un apèl a la mobilizacion per evitar qu’aquela temptativa esfacèsse las particularitats de l’istòria occitana.
Quand l’eveniment tocava a sa fin, se legiguèt los noms coneguts de las personas que foguèron cremadas aquel matin del 16 de març de 1244. Un moment esmovent de memòria. Lors noms foguèron legits en francés, pasmens. Cresèm pas que i aguèsse gaire de personas, quitament cap, amb de noms coma Jean o Étienne dins lo País d’Òlmes del sègle XIII.
Amb un cèl que començava de s’escuresir, l’eveniment s’acabèt per l’interpretacion de l’imne nacional Se Canta.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Té, despuish 2023, Tolosa qu'a ahortit lo son jumelatge dab Tel Aviv.
https://actu.fr/occitanie/toulouse_31555/israel-jumelee-avec-tel-aviv-toulouse-veut-elargir-sa-cooperation-a-toute-la-metropole_60211966.html
Si lo monde de Convergéncia an vertaderament au còr d'obrar contra las injustícias hèitas au pòble palestinian, be's pòden prononciar publicament per la fin d'aqueth jumelatge.
Lhèu qu'ac an dejà hèit e ne soi pas au corrent...
Adiu Franc :)
Ne t'acusavi pas a tu d'estar inconsistent sus la Palestina, qu'ei supèr si boicòtas los produits israelians : jo tanben :)
Qu'acusi lo monde qui hèn los devís a Montsegur d'i invocar las victimas de guèrras e violéncias d'estat contemporaneas de faiçon obscèna.
Vòstes "catars", quiò qu'as devinhat juste : que pensi que hèra de monde dens lo moviment occitanista an ua opinion idealizada d'aqueths eretics medievaus e ne'm reconeishi pas dens aqueste roman nacionau.
Que pensi que n'i a pas besonh d'aquò tà revendicar e obrar per l'occitan : revendicar e obrar per l'occitan que's pòt tanben har en considerant las avançadas e las evolucions de las coneishenças en istòria.
... E qu'ei plan mei interessant!
Las verguetas au mot "catar", Laure Barthet que las explica miélher que jo :
https://www.youtube.com/watch?v=csyqfU80DNQ&list=PLHLu7JSsZXMptdydjjB_XhUKXhve-W_oW&index=7
... mes qu'as hèit doblatge sus l'expo de Tolosa, qu'èra supèr lo jòc de pista dab las cartas!!!
Qu'as drin evoluit suu subjècte puish qu'as acceptat de participar a l'expo, non?
E enfin, tà la question "E perqué non poiriam comparar victimas occitanas, americanas nativas, afro-americanas, ucraïnianas, palestinianas e josièvas ? ",
la mea responsa qu'ei : per'mor massacres de palestinianas, judivas, ucrainianas, etc, que n'i a uèi.
Si cau remontar a 800 ans en arrèr tà's brembar d'ua epòca on membres de la nosta comunautat estón massacrats qu'ei dilhèu per'mor los membres de la nosta comunautat, uei, ne son PAS massacrats. .... non?
E qu'ei hèra plan, e! Non pas estar victimas de crimis de guèrra o de violéncias d'estat qui'ns pòden tuar, qu'i soi favorable!
Mes per las populacions qui citas, qu'avem malurosament exemples de crimis de guèrra e de violéncias d'estat recentas o contemporaneas.
Si lo discors deus occitanistas èra "ací que i a monde qui son estats persecutats injustament i a 800 ans, com aimam plan aqueste capítol de la nosta istòria que vam har ua collècta de hons tà monde qui son persecutats injustament uei (Palestina, Ucraïna, personas trans aus USA, victimas deu racisme de la polícia en França, etc - que vau miélher causi ua sola causa cada an per mei d'eficacitat-)"... aquò que seré supèr.
Mes lo discors deus occitanistas qu'ei "ací que i a monde qui son estats persecutats injustament i a 800 ans, qu'ei com en Palestina uei, a la la la, b'ei lèd, l'injustícia qu'èm contra! Cantem Lo Boièr dab los fan-clubs de Rudolf Steiner e d'Antonin Gadal! "
Parlar de l'Ucraïna e de la Palestina dens aquestas condicions qu'ei instrumentalizar la sofrença de personas vertadèras e contemporaneas. N'ei pas las préner vertaderament en consideracion. N'ei pas las respectar.
Fau plan veire çò que se passet dins lo monde quand la gleisa catolica fuguet creada per daus emperadors romains. Los catolics passeran d'un estatut de victimes balhadas aus lions a un poder que s'es renforçat au cors daus segles. Aquilh poder es devengut economic, religios, scientific, etatic tresqu'en-za a dominar lo monde entier. I a un sol diu qu'es lo mestre. Los reis e mesme los caps d'estats laics devian obeir a d'aquel diu, lo rei obeissian a Diu e l'òm a trobar coma sistem politic o politic: la ierarchia. Chau obeir a un chef dau bas niveu au pus naut..
E, Clovis devenguet crestian, e tots los reis de l'epòca devengueran crestiens. E la gleisa faguet las crosadas, acompanhet la colonisacion, devenguet una banca internacionala.
Los catars fugeran consideran comme una eresia. Perqué eresia? la gleisa catolica faguet detruire tots los libres catars.
Uei, lo monde cambia. Las gens volan pus d'aquel diu tot poderos que punis, juja, condamna. Aquò es dau ressort de l'esser uman. Aquel esser uman que prenguet lo poder au nom d'aquel diu a confondu lo poder de l'amor emben l'amor dau poder. I a belcòp de causas au jorn d'uei que depassan las coneissenças scientificas e autras. I a una remisa en causa dins tots los pais de la dominacion de las religions particuliarement las tres occidentalas plan coneigudas.
La gleisa catolica disia :" faut arribar a egalar la lutz (autrament dit Diu per aver lo paradis e per aquò jamai i arriberetz). Las gleisas contestatairas e donc los catars disian qu'en vos i a l'ombre e la lutz e que devam eliminar las ombres que son en nos (totas vos pensadas negativas, vos paurs, vos culpabilisacions...). Setz la lutz, sem un esser mervelhos mesme si setz au pus bas niveu. E per aquò fau far fisança a Diu qu'es una energia d'amor. Plan segur qu'i a quauqu'a ren de pus grand que l'esser uman que s'apela Diu, la vita, o autra e que sem conectats los uns aus autres, emben las plantas, las bestias, l'environament, las planetas e l'univers. Si l'univers es armoios qu'ò es perqu'i a de las leis que depassan las leis umanas.
Aquò dit, "memòria collectiva", amb un centenat de concernits a pro pena, podèm encara progressar… Mas, car Pascau, dins ton expression : vòstres "catars", qué significa exactament "vòstres" — a qui apartenon ? Quin n'es lo títol exacte de proprietat ? En qué serián mai "nòstres" que non pas "tieus" tanben ? E qué significan las verguetas a l'entorn de catars ? S'emplegam l'expression legitima per los designar, cal dire "crestians", ja que los que tuan l'autre al nom de la religion non pòt èsser considerat coma crestian, e per amor tanben que son que la glèisa dels Bons Crestians èra la de Dieu — l'autra, que regnava sul mond occidental, regnava sus un mond que "lo reialme del Crist" non n'èra. Mas aquò risca de complicar un bon pauc la clartat contemporanèa de l'expausat…
La lei del mai salvatge, la del mai fòrt (e generalament del mai mascle !) — la lei dels psicopatas que dominan lo mond — es pertot la meteissa, e un mòrt pertot e de tostemps està aitant mòrt coma un autre. E perqué non poiriam comparar victimas occitanas, americanas nativas, afro-americanas, ucraïnianas, palestinianas e josièvas ? Emai las victimas intolrablas dels feminicidis acutals o passats o futurs ! Un assassinat es pertot, despuèi tostemps, un assassinat, non ? E unas victimas non crèban mai que las autras, jamai. E qui ditz que los qu'an prononciat aquel discors non boicòtan pas los prduits israelians ? Ieu, per exemple, non ai pas esperat qu'un occitanista o me demandésse de far…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari