Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Actualitats

Estat francés: los entrepreneires fan fàcia a las repercussions de la TVA

Los trabalhadors autonòms son ara confrontats a las consequéncias de la TVA: baissar los revenguts o aumentar las tarifas?

Estat francés: los entrepreneires fan fàcia a las repercussions de la TVA
Estat francés: los entrepreneires fan fàcia a las repercussions de la TVA

Tèxte legit

Coma o rapòrta France 3 Occitània, a Tolosa coma en general dins l’estat francés, los autonòms e professions independentas protèstan contra lo recent abaissament del lindal d’exoneracion de la TVA a 25 000 èuros. Aquesta mesura obligariá de milièrs de trabalhadors de pagar la taxa, çò que menariá a una reduccion dels revenguts o a una pojada de las tarifas pels clients.

Fins ara, los microentrepreneires èran exonerats de TVA se lor chifra d’afars demorava jos 37 500 èuros (pels servicis) o 85 000 èuros (pels bens). Ara, amb lo lindal novèl, qui despassariá los 25 000 èuros seriá somés a la TVA sus tot son revengut annadièr.

 

Un còp dur pels pichons trabalhadors

 

Marion Douylliez, femna de netejatge a Tolosa, denóncia la mesura coma injusta: “Se ganhas pas mai de 25 000 èuros, aquò vòl dire que ja sès a un revengut feble! Ganhavi 2000 èuros nets per mes, mas se la TVA passa, tombarai a 1500 èuros”. Aqueles trabalhadors ja devon pagar lor pròpria proteccion sociala (asseguranças complementàrias, pas de comjats pagats, etc.). La pèrda de 500 èuros per mes seriá una catastròfa economica per aquela dòna e per fòrça autres professionals.

 

Un debat politic en França

 

La mesura es inscrita dins la lei de finanças de 2025, mai es pas encara definitiva. De deputats de l’oposicion (coma Hadrien Clouet, LFI) an presentat de proposicions de lei per restablir los ancians lindals. Quitament dins lo camp presidencial, de voses se fan ausir per dire que la decision se prenguèt sens pro d’estudis d’impacte.

L’FNAE (Federacion Nacionala dels Autoentrepreneires) refusa de negociar sus una “marrida reforma” e demanda son anullacion pura e simpla. Dins un comunicat, explica que lo govèrn a pas mesurat las consequéncias e qu’aquesta mesura costariá mai que çò que rapòrtariá.

 

Aumentar las tarifas o limitar l’activitat?

 

Se lo lindal es reduch, los autonòms auràn doas opcions: baissar lor activitat per demorar jols 25 000 èuros, çò que significa ganhar mens e patir mai de precarietat e de dificultats economicas. O aumentar las tarifas, mas pas totes los clients o poiràn pagar. Marion Douylliez explica: “Mon trabalh es essencial per de personas en dificultat (personas annadidas, andicapadas). Se devi aumentar las tarifas, perdràn l’accès a aquel servici.”

Per fòrça autonòms, la mesura aurà tanben un impacte social. Marion, per exemple, es consolessa (conseillère municipale en francés) e representanta de parents d’escolans. S’a de trabalhar mai per compensar sa pèrda de revenguts, aurà pas pus de temps per sos engatjaments.

 

Comparason amb l’estat espanhòl

 

Dins lo Reialme d’Espanha, los autonòms son obligats de pagar la TVA (IVA) tre lo primièr èuro facturat, çò que constrenh fòrça pichons entrepreneires de preveire aquel còst tre lo lançament de lor activitat.

Mai encara, los cotizants al regim de trabalhador autonòm pagan mens de cargas que los salariats mai devon pagar d’escotissons fixes a la Seguretat Sociala, e mai se fan pas cap de benefici. La reforma de 2023 a adaptat los escotissons als revenguts, mas aquò demòra pesuc per de trabalhadors de pichona escala.

En comparason, lo sistèma francés èra mai favorable fins ara, amb la possibilitat de començar sens pagar la TVA jos un certan lindal. Mas se la reforma es adoptada, la Republica Francesa s’aprocharà de la situacion espanhòla, amb de condicions mai restrictivas pels pichons entrepreneires.

 

Una reforma contestada

 

Amb près de 3 milions d’autoentrepreneires dins l’estat francés, lo regim es fòrça atractiu per de trabalhadors independents. Mai amb aquela reforma, fins a 350 000 personas poiràn èsser afectadas per la TVA, çò que fa créisser la precarizacion dins lo sector.

Dins un contèxt de grands deficits publics, l’avenir dirà se lo govèrn francés escotarà las revendicacions dels professionals e abandonarà aquesta mesura contestada.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article