Actualitats
Cambra de las Comunas britanica: cap a la plena reconeissença de la lenga cornica
Una proposicion de lei per ensenhar lo cornic a l’escòla arriba al parlament britanic amb un sosten transversal
Tèxte legit
Segon Cornish Times, la deputada laborista del sud-èst de Cornoalha, Anna Gelderd, presentèt a la fin de març passat al parlament britanic un projècte de lei per promòure l’ensenhament e la reconeissença de la lenga e del patrimòni cornics.
Aquela proposicion de lei a per tòca de garentir que lo kernewek, lenga que se considerava de per abans escantida mas que la vòl recobrar una part de la populacion, siá mai present dins las escòlas, l’administracion e l’espaci public d’aquel comtat d’Anglatèrra. Vòl tanben assegurar la preservacion d’aquel element fondamental de l’identitat d’aquela nacion celtica per las generacions venentas.
Un pas istoric per la lenga cornica
Dins son intervencion a la Cambra de las Comunas, Gelderd soslinhèt la riquesa istorica del cornic, qu’a mai de 4000 ans, e insistiguèt sus la necessitat de protegir la lenga coma part integranta de l’identitat de Cornoalha.
Malgrat sa reconeissença oficiala en 2002 coma lenga dicha regionala pel govèrn britanic, lo cornic benefícia pas de la meteissa proteccion que las autras lengas celticas de Grand Bretanha, coma lo galés o lo gaelic escocés.
Una lei per far viure la lenga
Lo projècte, que recep lo sosten transversal dels sèt deputats de Cornoalha, prevei:
mai de preséncia del cornic dins los servicis publics, los panèls de senhalizacion e los mèdias, per normalizar son usatge
mai de possibilitats d’aprene lo kernewek, amb de corses universitaris e de programas de formacion per adultes
un bilingüisme que refortisca la coesion de la societat, en prenent exemple sul succès de l’integracion del galés en Galas e del gaelic en Escòcia.
Gelderd afortís que la reconeissença del cornic es pas una menaça per l’anglés, mas una oportunitat culturala e economica. De recèrcas mòstran que la promocion del patrimòni cornic pòt beneficiar a l’economia locala, particularament a travèrs del torisme cultural.
“La lenga e lo patrimòni cornics son essencials per ieu. Vòli que comprengam melhor nòstra istòria e qu’aumentem lo sentiment d’apertenéncia a Cornoalha”, çò apondèt la deputada.
Es lo primièr còp en 26 ans que lo cornic es mençonat a la Cambra de las Comunas. La proposicion de lei representa doncas un moment istoric per las lenga e cultura cornicas.
Demòra d’esperar, totun, los resultats concrets d’aquela iniciativa parlamentària.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari