Actualitats
Primièrs imatges d’un calamar colossal dins son abitat natural
Foguèt descrich pel primièr còp en 1925, après la descobèrta de rèstas dins l’estomac d’un cachalòt. Pasmens, es un sègle mai tard que los scientifics an pogut filmar aquel animal dins son environament natural
Tèxte legit
L’expedicion qu’a filmat lo calamar colossal es lo fruch d’una collaboracion entre l’Institut Schmidt de l’Ocean, lo Nippon Foundation-Nekton Ocean Census e GoSouth, un projècte comun entre l’Universitat de Plymouth, lo GEOMAR Helmholtz Centre for Ocean Research e lo British Antarctic Survey.
Los primièrs imatges d’un calamar colossal dins son abitat natural son estadas capturadas gràcias a una expedicion scientifica, çò rapòrta The Conversation. Aqueles imatges mòstran un especimen juvenil de 30 centimètres, qu’es a evoluir a 600 mètres de prigondor près de las illas Sandwich del Sud, entre Argentina e Antartida. Aquela observacion rara met en lum la beutat de l’animal, luènh del clichat de “mostre” sovent associat a aquelas creaturas dels abisses.
Lo calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni) foguèt descrich pel primièr còp en 1925, après la descobèrta de rèstas dins l’estomac d’un cachalòt. Pasmens, es un sègle mai tard que los scientifics an pogut filmar aquel animal dins son environament natural, gràcias a un veïcul telecomandat. Lo calamar colossal, totun juvenil dins aqueles imatges, pòt aténher fins a sèt mètres de long e pesar 500 quilogramas a l’edat adulta, çò que fa d’el un dels invertebrats mai massises de la planeta. Cal pas confondre lo calamar colossal amb lo calamar gigant (Architeuthis dux), puèi que s’agís de doas espècias diferentas.
Las imatges revèlan un calamar als anars delicats, quasi translucids, amb d’aletas finas e de braces gracioses. Mòstran tanben un animal que, dins sas primièras estapas de vida, sembla tan fragil coma una escultura de veire. Redobtable a l’edat adulta, capable de capturar de presas de granda talha gràcias a sos cròcs, lo calamar colossal encarna ça que la una forma de beutat mesconeguda de las prigondors marinas.
Aquela observacion fa pròva de l’importància de las exploracions dels grands fonzes marins, un environament pauc accessible ont residisson segurament de milièrs d’espècias encara desconegudas de la sciéncia.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari