Amb solament 76 503 abitants recensats en 2022, Losera es el departament mens poblat de l’estat francés. Per aquela rason, las andanas Pau Riquet a Besièrs se transformèron fa qualques setmanas en veirina loseròta per presentar una tèrra de natura, de montanha e de tranquillitat que se revendica coma un territòri ont fa bon de viure e que val la pena de visitar, çò raportava France 3.

L’objectiu d’aquel eveniment èra clar: atraire non solament de vesitaires, mas tanben de novèls abitants. La despopulacion amaga segurament de problèmas estructurals màgers, coma la manca escandalosa de man d’òbra dins cèrts sectors. “Ajudam cada annada mai o mens 300 familhas a s’installar”, çò declarava Elsa Guérin, encargada de l’acompanhament dels nòuvenguts.

L’exemple de Losera miralha una realitat plan coneguda en Occitània, la del despoblament. Demest los dètz departaments mens poblats de l’estat francés, sèt son occitans: Cruesa, los Nauts Alps, Cantal, Arièja, los Aups de Nauta Provença e la quita Losera, cadun de mens de 176 000 abitants. Invèrsament, demest los vint departaments mai poblats, sols cinc son occitans: las Bocas de Ròse (Marselha), Gironda (Bordèu), la Nauta Garona (Tolosa), Erau (Montpelhièr) e los Alps Maritims (Niça). Aqueles cinc departaments, qu’aculhisson las grandas vilas occitanas, trespassan totes lo milion d’abitants.

Las chifras occitanas demòran fòrça alonhadas dels près d’11 milions d’estatjants de l’unitat urbana de París, revelant un estat prigondament inegal en matèria d’escasenças. Planhèm sovent que tot çò que passa pas per París pèrda en importancia, e vaquí una partida essenciala del problèma. La despopulacion significa una manca d’oportunitats, de man d’òbra, d’interès per l’investiment, e aquò fa venir aqueles territòris vulnerables a l’esplecha e als abuses, coma çò conegut en Larzac dins los ans 1970.

Es evident que cal de politicas ambiciosas per corregir los desequilibris territorials de l’estat francés. Mentretant, de territòris coma Losera contunhan de far d’aquela despopulacion una escasença de se revendicar e de cercar de solucions positivas. E mai s’aquò sembla de remar a contracorrent.