Lo partit autonomista se presenta a las eleccions legislativas amb un programa basat sul bilingüisme e la cession d'atribucions a l'Assemblada d'Alsàcia. Lo sieu candidat Denis Lieb defend una Alsàcia que jogue lo ròtle de pont entre França e l'Euròpa germanica, valent a dire Alemanha, Luxemborg e Soïssa.
Practicament rèstan que dos partits alsacians amb una preséncia notabla en Alsàcia. Un es Alsace d'Abord (Alsàcia de primas) que ven a èsser la version alsaciana del Front Nacionala francés, catalogat tanplan coma racista e d'extrèma drecha. L'autre partit es Unser Land-Le Parti Alsacien (País Nòstre, Lo Partit Alsacian), partit jove que nasquèt en 2009, mas filh de l'Union del Pòble Alsacian nascuda lo 1988, qu'èra a l'encòp una confluéncia de movements lingüistas e autonomistas de las annadas setanta. La sola coïncidéncia entre Alsace d'Abord e Unser Land es que las doas formacions vòlon una fusion dels departaments alsacians per far una region unificada que deuriá aver pro de competéncias per donar mai de poder de decision e de gestion que las autras regions de l'Estat francés. Unser Land pensa als Länder alemands, al Sud Tiròl e als cantons de Soïssa. Alsace d'Abord defend un regionalisme impregnat d'idèas prèpas al nazisme e representa una ideologia que totes los partits democratics voldrián fòrabandir del debat dins las prèpas eleccions legislativas.
En fàcia a las eleccions legislativas francesas (10 e 17 de junh), Unser Land presenta lo sieu pròpri candidat, en dependent pas de cap de formacion francesa. La formacion a lo nòu impuls que li balha lo recent cambiament de direccion, amb la dinamica Andrée Mundenbach, elegida nòva presidenta lo 30 d'abril, amb una longa vida politica, coma ela meteissa declarava lo jorn de la presa de possession del cargue, totjorn vertebrada a l'entorn de la defensa de la "lenga alsaciana" e dels dreches dels pòbles oprimits: "Ai de conviccions umanistas, dins lo respècte de la diversitat e de la biodiversitat, de l'ecologia umana e concrèta", çò disiá. La nòva presidenta confia en un partit "jove, de gents convencudas, qu'a pas paur d'anar contra la pensada que domina. Es pas evident se reivindicar autonomista d'Alsàcia, perque òm nos a fach desbrembar la nòstra pròpria istòria".
Lo candidat d'Unser Land serà Denis Lieb, per qui l'Estat francés a dintrat dins una fasa de falhida e sonque i pòt aver un redreiçament se las regions, amb las siás pròprias institucions, agisson amb tota libertat. La crisi es pas dins las regions, çò ditz, mas dins l'estat centralista qu'es pas capable de transferir de poders -en començant pels economics- a las institucions mai prèpas als ciutadans. Cal que los alsacians sián pas considerats coma periferics, "perque sèm plaçats al còr d'Euròpa. Sèm favorables al bilingüisme, en avent present que dempuèi Luxemborg fins a Soïssa, òm parla alemand". "Avèm pas una vision etnica d'Alsàcia, sèm alsacians totes los qu'aimam Alsàcia", assegura, contràriament a çò que creson los Alsace d'Abord. Per Lieb, los alsacians vivon pas amb l'agach sus París, mas "agachan al sieu environ" e "i veson Luxemborg, Alemanha e Soïssa".
Programa electoral: bilingüisme e cession d'atribucions
Dins lo sieu programa electoral, Unser Land reclama una Alsàcia que dispause "dels sieus recorses fiscals", que siá "fiera d'ela meteissa, de las siás tradicions e dels sieus particularismes" e que mantenga un caractèr bilingüe francés-alemand. Dins aquel sens, Lieb s'es compromés a metre una especiala atencion sus las reivindicacions de la cession de las atribucions a l'Assemblada d'Alsàcia en educacion e bilingüisme: "Avèm pas besonh de foncionaris nomenats per París", afirma. E apond: "Los poders e los mejans dels servicis publics de l'estat devon èsser cedits a las collectivitats alsacianas. Cal jónher Alsàcia a l'entorn d'una collectivitat fòrta, a l'entorn d'una assemblada elegida a travèrs d'un escrutini mixte (majoritari e proporcional) e a l'entorn de la nòstra bandièra: lo "Rot un wiss!" Dins los grands afars cal, coma en Soïssa, balhar lo poder al pòble. Defendèm l'idèa d'un referendum d'iniciativa populara suls grands afars".
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari