Lo vòstre jornal numeric en occitan a fach un important esfòrç per informar sul 800n anniversari de la Batalha de Murèth, que se saldèt amb la desbranda dels aliats occitans e catalanoaragoneses contra los crosats franceses e lo Papat. Coma se sap, aquela desfacha, que i moriguèt lo rei catalan Pèire I, supausèt un cambiament d’estrategia de la corona catalanoaragonesa e la casuda progressiva d’Occitània en mans de França.
D’un costat, volèm far un apròchi istoric dels faches, arribats lo 12 de setembre de 1213, e de lors consequéncias posterioras, ben en vigor a l’ora d’ara. Avèm doas analisis expèrtas per aquò. D’un costat, l’istorian occitan Patrici Pojada nos analisa las relacions istoricas e actualas entre los catalans e los occitans, pas brica talhadas per l’espasa de Simon de Montfòrt. De l’autre costat, l’istorian catalan Xavier Escura respond a qualques questions sus la batalha e suls faches istorics contextuals.
Jornalet publica uèi tanben tres opinions d’aspècte mai politic e actual a la carga de tres representants de partits politics d’encastre occitan. Aital trobaretz l’opinion de Dàvid Grosclaude, conselhièr regional del Partit Occitan (PÒC) en Aquitània, de Joan-Pèire Alari en nom del Partit de la Nacion Occitana (PNO) e tanben de Bòris Daussat en representacion de Libertat!. Cresèm que la pluralitat d’opcions politicas autoctònas es bona e per aquò volèm fomentar lo debat entre de vejaires desparièrs.
Esperam qu’amb tot aqueste material, los legeires de Jornalet poiretz bastir la vòstra opinion suls faches e aprene de causas nòvas. Sèm convencuts que la Batalha de Murèth es un dels moments mai dramatics de l’istòria occitana e per aquò es bon que la conescam, e mai se concernís pas tot lo país.
_____
Vidèo: La batalha de Murèth 1, per Miquèu Gravier
D’un costat, volèm far un apròchi istoric dels faches, arribats lo 12 de setembre de 1213, e de lors consequéncias posterioras, ben en vigor a l’ora d’ara. Avèm doas analisis expèrtas per aquò. D’un costat, l’istorian occitan Patrici Pojada nos analisa las relacions istoricas e actualas entre los catalans e los occitans, pas brica talhadas per l’espasa de Simon de Montfòrt. De l’autre costat, l’istorian catalan Xavier Escura respond a qualques questions sus la batalha e suls faches istorics contextuals.
Jornalet publica uèi tanben tres opinions d’aspècte mai politic e actual a la carga de tres representants de partits politics d’encastre occitan. Aital trobaretz l’opinion de Dàvid Grosclaude, conselhièr regional del Partit Occitan (PÒC) en Aquitània, de Joan-Pèire Alari en nom del Partit de la Nacion Occitana (PNO) e tanben de Bòris Daussat en representacion de Libertat!. Cresèm que la pluralitat d’opcions politicas autoctònas es bona e per aquò volèm fomentar lo debat entre de vejaires desparièrs.
Esperam qu’amb tot aqueste material, los legeires de Jornalet poiretz bastir la vòstra opinion suls faches e aprene de causas nòvas. Sèm convencuts que la Batalha de Murèth es un dels moments mai dramatics de l’istòria occitana e per aquò es bon que la conescam, e mai se concernís pas tot lo país.
_____
Vidèo: La batalha de Murèth 1, per Miquèu Gravier
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Fa anys que no he estat a València i em pregunto: els blaveros segueixen fent els pardals al peu e l'estàtua d'en Jaume Ier? Perque per alguns comentaris sembla que el blaverisme cueja encara.
Vicent , vols dir que te alguna importància com anomenem a la llengua que parlem?, a mi em pots anomenar com vulguis (València,Català,occità) jo sempre defensaré qualsevol dels tres , m,agraden les tres , las defensaré sempre , crec que el realment important és l´entesa entre tots nosaltres , i que estem units per l´objectiu comú , la defensa de la nostra cultura , referent a la batalla de Muret , hauria de tenir més reso la celebració del 800 aniversari per tot el territori , a veure si prenen nota els de tv3
Vicent, el pancatalanisme és un projecte, sí. Però un projecte radicalment democràtic i pacífic. Des del Principat de Catalunya i arreu de la comunitat catalanoparlant es parla d'una República Federal Catalana Federal!. Si els valencians no hi volen prendre part després d'una consulta, hi tenen , naturalment, tot el dret. El que existeix i no se'n vol parlar de cap manera és que tenim al damunt el pancastellanisme, sobretot a partir de la Guerra de Successió. I com tots sabem aquest pancastellanisme -que és el fonament de l'estat espanyol així com el coneixem a hores d'ara: Espanya només té tres-cents anys- ha estat imposat "manu militari" i per dret de conquesta.
Manon, en podries donar algun exemple d'aquesta destrucció a l'Arxiu Reial de Barcelona a què fas referència?
#3 Per què no llavors cridem a la "Comunitat Valenciana", Castillavalencia? doncs evidencia millor els dos elements que la formen.
No és d'ara, ve des de lluny, el tema de l'ocultació de tot l'aragonés des de Catalunya. Ací ningú ha dit mai que Catalunya no fóra preeminent en la Corona d'Aragó, però arribar a destrossar incunables del segle XV com s'ha fet en l'ACA és molt trist, tan trist com que no s'ensenye la vertadera història als xiquets.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari