Actualitats
Unitat d’Aran reclama una “consulta singulara” per Aran quand Catalonha vòte sus son independéncia
Segon lo sindic d’Aran se tracta d’un subjècte ja discutit que ne son d’acòrd
Unitat d’Aran (UA) a reclamat que los araneses ajan una “consulta singulara” per decidir lor avenir e lors ligams amb “Catalonha e Espanha”, çò presentèt ièr lo secretari general del partit, Francés Boya. “Aran ei un subjècte collectiu diferenciat que merite tanben exercir eth sòn dret de liura determinacion de manèra democratica e pactada”, çò diguèt.
En de declaracions a Europa Press, Boya precisèt qu’aquela consulta se deuriá debanar lo meteis jorn que se convòque la consulta per l’independéncia de Catalonha. “Non se pòt confóner era volontat majoritària des catalans damb era volontat majoritària des aranesi”, çò apondèt.
Dins aquel sens, UA reclama que lo procès sobeiranista catalan prenga en compte la singularitat del pòble aranés, qu’es una comunautat “damb cultura, lengua e institucions pròpries”.
De son costat lo sindic d’Aran, Carlos Barrera, en de declaracions a Jornalet, declarèt non comprene l’iniciativa de Boya: “eth dret a decidir d’Aran siguèc motiu d’un plen deth Conselh Generau e siguèrem toti d’acòrd”, çò diguèt Barrera. “Era democracia tanben s’exercís en Aran e non renonciam ath nòste dret de decidir”, çò apondèt.
Lo sindic soslinhèt que l’autogovèrn e la reconeissença qu’Aran a atench, se son aconseguits gràcias a Catalonha, qu’a tostemps respectat la realitat aranesa.
En de declaracions a Europa Press, Boya precisèt qu’aquela consulta se deuriá debanar lo meteis jorn que se convòque la consulta per l’independéncia de Catalonha. “Non se pòt confóner era volontat majoritària des catalans damb era volontat majoritària des aranesi”, çò apondèt.
Dins aquel sens, UA reclama que lo procès sobeiranista catalan prenga en compte la singularitat del pòble aranés, qu’es una comunautat “damb cultura, lengua e institucions pròpries”.
De son costat lo sindic d’Aran, Carlos Barrera, en de declaracions a Jornalet, declarèt non comprene l’iniciativa de Boya: “eth dret a decidir d’Aran siguèc motiu d’un plen deth Conselh Generau e siguèrem toti d’acòrd”, çò diguèt Barrera. “Era democracia tanben s’exercís en Aran e non renonciam ath nòste dret de decidir”, çò apondèt.
Lo sindic soslinhèt que l’autogovèrn e la reconeissença qu’Aran a atench, se son aconseguits gràcias a Catalonha, qu’a tostemps respectat la realitat aranesa.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#17 Portugal es en Espanha geografica mas pas en l'Estat que se ditz Espanha ! E le serà jamai !
#17 Espanha ei un tèrme geografic coma Escandinàvia o Anatòlia que designe era Peninsula Iberica. En aguest sens, Aran non pòt èster Espanha de cap des manères, enquia qu'es espanholistes d'Aran non artenhegatz a desviar era garona peth tunel tà que desboque ena Mediterranèa.
Quan eth tèrme Espanha passèc a designar eth nom d'un estat, Aran ja ère ena provincia de Lhèida, eth Conselh Generau abolit e eth dret de decidir des aranesi anullat. E aquerò non ac treiguèc Catalonha
#17 Joan, tu mateix escrius "qu'et són règne ère lo més 'honrat' d'Espanha", és a dir que era el més honrat entre "els regnes" d'Espanya. La paraula Espanya és el nom donat des de l'antiguitat a la Península Ibèrica i prové del llatí Hispania. El mateix naixement de Catalunya es vincula amb l'imperi carolingi sota el nom de Marca Hispànica, ja que "Espanya" en aquells temps era més aviat un concepte geogràfic que no pas polític. Per tant, Portugal també era Espanya, però quan el regne de Castella i la corona catalano-aragonesa (sobirans tots dos, només units per la Corona) comencen a emprar políticament el nom d'Espanya, Portugal protesta perquè es considera una de "les tres Espanyes" i amenaça que si l'ús exclusivista del nom continua (canvi qualitatiu) deixarà de considerar-se'n, com així va ser.
Permet-me de passada dir-hi la meva sobre la Vall d'Aran: L'Aran és administrativament catalana i espanyola però nacionalment és occitana, cosa que la fa creditora del dret de l'autodeterminació amb les quatre opcions que assenyala més avall Gerard Joan Barceló i que no cal repetir aquí (al número 10). I pel que fa a la llengua, naturalment, tot el mèrit de la pervivència de l'aranès-gascó-occità és dels aranesos, però em sembla que no em pots pas negar que la Catalunya política hi ha col·laborat - ni que sigui només una mica - promovent-la, normalitzant-la, oficialitzant-la i atorgant-li el lloc que li correspon a l'ensenyament i als mitjans de comunicación (encara poc). I aquest mateix Jornalet , tan útil i ja tan imprescindible en el camí de la normalització de l'occità, és una iniciativa popular de l'Associació per a la Difusió d'Occitània a Catalunya (ADOC). Sense tot això les llengües al segle XXI no podran sobreviure, per la qual cosa l'Aran és llum i far d'Occitània tota.
Acabo només dient que fa poca estona he sentit i vist per televisió la jove Alidé Sans cantant el vostre himne Aquères Montanhes (Se canta) en l'acte institucional de la Diada al parc de la Ciutadella de Barcelona... ha estat una autèntica delícia i un sentit homenatge a l'Aran (Querimònia) i Occitània (Muret).
Una salutació cordial.
Segur! E ben abans. Espanha vòu pas díder Castelha. Cent abans, lo rei Jacme I d'Aragon (neishut en Montpelhièr) escriguec qu'eth sòn règne ère lo mès "honrat" d'Espanha laguens eth són "llibre dels feits".
#14 Regne d'Espanha en 1313?!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari