Normandia a festejat aquesta dimenjada la primièra Fèsta dels Normands, una iniciativa de Florian Hurard e Chloé Herzhaft per far conéisser l’identitat normanda, qu’es fòrça desconeguda e mesestimada.
Los dos joves normandistas comencèron d’i trabalhar a la prima, en soscant cossí far aumentar lo sentiment identitari de l’ancian ducat, e decidiguèron de far que la fèsta de Sant Miquèl, sant patron dels normands, venguèsse “una sòrta de Sant Patrici irlandés de Normandia”.
Aquela iniciativa a capitat d’engatjar d’associacions, d’escòlas, d’institucions e d’administracions dels cinc departaments amb los quals l’estat francés dividís Normandia (regions de la Nauta Normandia e de la Bassa Normandia), e mai de las Illas Normandas de la Marga, de territòris normands que politicament dependon del Reialme Unit.
Lo normand es un dialècte de la lenga d’oïl non reconegut dins l’estat francés. Es solament lenga oficiala a Jersey, dins las Illas Normandas, amb l’anglés e lo francés, e i es reconegut coma lenga de cultura. Ça que la, la lenga anglesa a fòrça normandismes que foguèron incorporats tre l’invasion normanda d’Anglatèrra en 1066. Lo fenomèn de l’immigracion a fach que lo normand aja influenciat fòrça lo francés parlat en Quebèc.
Los dos joves normandistas comencèron d’i trabalhar a la prima, en soscant cossí far aumentar lo sentiment identitari de l’ancian ducat, e decidiguèron de far que la fèsta de Sant Miquèl, sant patron dels normands, venguèsse “una sòrta de Sant Patrici irlandés de Normandia”.
Aquela iniciativa a capitat d’engatjar d’associacions, d’escòlas, d’institucions e d’administracions dels cinc departaments amb los quals l’estat francés dividís Normandia (regions de la Nauta Normandia e de la Bassa Normandia), e mai de las Illas Normandas de la Marga, de territòris normands que politicament dependon del Reialme Unit.
Lo normand es un dialècte de la lenga d’oïl non reconegut dins l’estat francés. Es solament lenga oficiala a Jersey, dins las Illas Normandas, amb l’anglés e lo francés, e i es reconegut coma lenga de cultura. Ça que la, la lenga anglesa a fòrça normandismes que foguèron incorporats tre l’invasion normanda d’Anglatèrra en 1066. Lo fenomèn de l’immigracion a fach que lo normand aja influenciat fòrça lo francés parlat en Quebèc.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Es per aquò que caleré benlèu un jorn de l'Occitània. 8 de seteme, vasuda deu Fred Mistral, prèmi Nobel de literatura ?
Cò que vòlen susquetot los Normands es la reconoissença deu normand coma lenga (que non "dialècte"). Un petit esfòrç, jornalet!
Lor cal demandar la devolucion del país als eiretièrs de Guilhem lo Conquistaire. E la reunificacion de Normandia. Mas aquò, l'estat jacobin que devesís per melhor renhar es pas preste d'o concedir.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari