Acòrdi dels partits CIU, ÈRC, ICV-EUIA e CUP: se fixarà la data e la question del referendum abans la fin de l’an. Lo Parlament reconeis los Païses Catalans coma una realitat culturala, lingüistica e istorica

ICV-EUIA e la CUP s’apondon a la resolucion de CIU e ÈRC sus la consulta
 
Divendres 27 de setembre, al Parlament de Catalonha (Principat), los deputats d’ICV-EUIA (ecologistas e socialistas) e los de la CUP (esquèrra independentista e alternativa) se son aponduts a la propòsta de resolucion de CIU (centre independentista) e d’ÈRC (esquèrra independentista) sus lo drech de decidir. Los ecosocialistas d’ICV-EUIA an fach un pas endavant en avent introduch de modificacions al tèxt inicial, en garentissent que lo Parlament faga una propòsta de via legala per iniciar un procès a partir de Catalonha, e donc, per que demande al Congrès espanhòl de Madrid de realizar un referendum, amb la data e la question de la consulta. Tot aurà d’èsser decidit abans que l’annada 2013 s’acabe. Aquel tèxt a obtengut 86 vòtes en favor (CIU, ÈRC, ICV-EUIA e CUP) e 47 contra (PSC [seccion catalana del PSÒE, partit socialdemocrata espanhòl], PP [drecha espanholista] e C’s [“Ciutadans” espanholistas]).
 
La propòsta de CIU e ÈRC ja parlava de portar al Congrès espanhòl la celebracion d’una consulta e fixava lo relambi a la fin de 2013 per determinar la data e la question. ICV-EUIA e la CUP an apondut qualques ponches a la resolucion per tal que se clarifique non solament la data e la question, mas tanben la via legala, abans la fin de l’an. 

S’es mantengut lo ponch de CIU e ÈRC qu’establissiá que lo Parlament demandèsse al president de la Generalitat de Catalonha (Artur Mas, de CIU) d’anonciar la via, la data e la question, dins un dialòg preliminar amb las fòrças politicas e en cercant lo maximal consens possible. 

Un autre matís que s’es apondut es que lo Parlament poirà portar dirèctament la consulta de manièra urgenta al Congrès espanhòl, e mai se se prevei tanben qu’o pòscan far los grops parlamentaris.

La CUP s’es aponduda après inclure un ponch que recòrda que las eleccions passadas exprimiguèron de manièra fòrça clara la volontat del pòble de Catalonha de decidir liurament e pacifica son futur, e que lo Parlament “a d’agir amb plena leiautat e acordança amb aquel mandat del pòble”.
 

Lo PSC rèsta sol en defendent lo modèl federal inspirat per la propòsta de Duran
 
Los socialdemocratas del PSC an votat contra l’acòrdi comun de CIU, ÈRC, ICV-EUIA e CUP. Lo pòrtavotz de CIU al Parlament, Jordi Turull, a fach una crida al PSC per que s’aponda a l’acòrdi en assegurant que lo tèxt parla de legalitat, de dialòg e de consens entre los partits.


Los socialdemocratas del PSC arribèron pas de rassemblar mai que los lors deputats. Eles avián presentada una resolucion, al debat de politica generala, per demandar a l’estat espanhòl una reforma constitucionala federala. I inclusián de propòstas de Josep Antoni Duran i Lleida, un òme de CIU que vòl ateunar lo movement d’independéncia e qu’es en desacòrdi creissent amb Artús Mas. Aquela resolucion del PSC foguèt rebutada per 98 vòtes contra, 13 abstencions d’ICV-EUIA e sonque los 19 vòtes del PSC en favor.
 
Lo PSC a reconegut que voliá escometre los deputats de CIU pròches de Duran (e qu’apertenon al partit UDC, confederat dins CIU) per veire s’èran capables d’“èsser coerents o [se] daissavan amb lo cuol en l’aire lor menaire” (sic). Los deputats de CIU, ça que la, se mostrèron disciplinats e cap d’eles sostenguèt pas la resolucion del PSC. ÈRC, PP, C’s e la CUP tanben votèron de “non”.
 
 
Lo parlament reconeis los Païses Catalans e revendica l’unitat de la lenga catalana
 
Lo Parlament de Catalonha a aprovat per larga majoritat de reconéisser los Païses Catalans coma “una realitat culturala, lingüistica e istorica partejada entre sos diferents territòris, actualament ubicats dins diferents estats e, en lo cas de l’estat espanhòl, en diferentas comunautats autonòmas”. An votat en favor CIU, ÈRC, PSC, ICV-EUIA e la CUP. Valent a dire, 106 dels 135 deputats de la cambra.
 
Aqueles cinc grops parlamentaris tanben an aprovat de revendicar l’unitat de la lenga catalana. E a l’encòp, an denonciat las mesuras anticatalanas del govèrn aragonés, que pretend donar al catalan lo nom fals de “LAPAO”, e mai del govèrn balear, que menaça l’immersion en catalan dins las escòlas.