Rubrica culturala del conjunt civilizacional: Aragon, Païses Catalans, Occitània, Arpitània, Païses Retocisalpins.

De temps en quora las lecturas nos fan present de moments de bonaür, nos regalan d’unas estonas de jubilacion interiora. Aquesta rintrada literària catalanooccitana serà marcada per un d’aquestes moments jos la forma d’un roman que nos arriba de l’extremitat sud del País Valencian. Parli ben de literatura catalanooccitana, es a dire d’aquestes autors que lor espaci mental literari se viu a l’escala de la nòstra civilizacion comuna.
 
Els països del tallamar es un libre inclassable e espectaclós. Es inclassable perque es a l’encòp un roman, un raconte autobiografic, una saga familiala, un poèma en vèrses e un ramat de reflexions sus l’existéncia. Es espectaclós perque pren lo legeire per la man e lo mena dins un viatge espaciotemporal a travèrs del planeta e de l’istòria. Lo sieu autor, Joan-Carles Martí i Casanova, escriveire valencian d’Elx de lenga catalana, es ja plan conegut tant per las siás publicacions consacradas a l’usatge social del catalan al País Valencian coma per las siás activitats de militància per la lenga catalana a Elx. Nascut a Marselha, passèt los primièrs ans de la siá vida en Occitània, puèi en Austràlia abans de se’n tornar al País Elxan. Aquestes sojorns auràn fargat la passion de l’autor per las lengas.
 
Lo roman s’organiza sus doas tramas. La principala es lo raconte de la vida de la familha de l’autor pendent mai d’un sègle amb, coma fil conductor, l’energia de l’emigracion. L’element mai curiós e despaïsant del libre es que los personatges son batejats amb de noms d’aucèls. La trama segondària se basa sus la possibilitat que tenon los aucèls, e doncas los personatges, de viatjar dins l’espaci e lo temps gràcias a l’opal, pèira magica, e de se rescontrar dins d’autras epòcas e d’autres lòcs (“Dins los sieus uèlhs lo temps se barrejava en una linha imprecisa ont i aviá pas de passat, de present ni de futur. Èra capable de se mòure sens cap d’empacha per totas las dimensions conegudas e desconegudas”).
 
Se l’autor se servís de las capacitats aviàrias dels personatges, es pas brica per se’n destacar. Tot al contrari: la nautor que pren permet de los melhor escrincelar dins lo marme de lor vida e, de còps que i a, tal un aucèl de rapina, còp sec, de far cabussar lo legeire a çò mai pregond de lor arma. Lo libre de Joan-Carles Martí i Casanova ten la capacitat naturala de far versar d’emocions lo còr de lo que lo legís. Els països del tallamar es un espleit que fa passar los grands sentiments de la vida. Es un portaire d’amor, l’amor familial simple, l’amor filial, l’amor fraternal, l’amor carnal. Lo libre aqueste, amb una malenconiá d’esperança, amb una modernitat de la tradicion, amb una universalitat terradorenca, parla la votz de totes e de cadun (“I a sempre un amor fòl que consumís l’arma fins a la darrièra fuèlha: l’acabament d’un autre cicle”).
 
Lo legeire occitan particularament se delectarà dels passatges que se passan al País Nòstre, essencialament a Marselha e en Provença. L’autor s’es afeccionat a emplegar los noms de lòcs en Occitan. La lenga nòstra se mòstra, s’exprimís e s’assumís plenament dins aquesta òbra catalana. Occitània trapa un resson de dignitat e d’amor dins lo libre de Joan-Carles Martí i Casanova.
 
Amb Els països del tallamar, un òme de letras crèba l’uòu. Es un libre que cal legir. Es un libre que nos fa sentir melhor.
 
 
 
 
Terric Lausa
 
 
 
 
_____
MARTÍ i CASANOVA, Joan-Carles. Els països de Tallamar. Edicions Documenta Balear. 326 paginas.