Actualitats
Estrasborg es intervengut per evitar l’expulsion de 16 familhas en Catalonha
La Generalitat de Catalonha aviá tanben demandat que s’ajornèsse aquel deslotjament
Dimècres passat a nòu oras del matin, la polícia deviá deslotjar totes los vesins d’un immòble de Salt, près de Girona (Catalonha), mas un òrdre de la Cort Europèa dels Dreches Umans d’Estrasborg, qu’arribèt qualques minutas abans, o empediguèt. Lo tribunal alsacian respondiá a una apelacion presentada pels avocats de las familhas. Lo govèrn espanhòl las voliá fòrabandir, mas ara deu explicar al tribunal umanitari cossí pensa d’aculhir aquelas familhas abans lo 24 d’octòbre.
L’immòble èra una bastissa vuèja dempuèi tres ans, que fasiá partida de la “banca marrida”, un fons public de l’estat espanhòl creat per crompar a las bancas aquelas abitanças que se poiràn pas jamai vendre. En Espanha la bofiga immobiliària es arribada a una situacion insostenabla: i a de milions d’abitanças vuèjas, qu’an de preses fòrça mai nauts que çò que valon, e las bancas balhan pas mai de crèdits per las pagar. Al delà, un fum de familhas son constantament deslotjadas perque pòdon pas pagar las ipotècas, de còps abusivas, e es la polícia que practica aqueles deslotjaments amb la fòrça, contra la resisténcia dels afectats, dels vesins solidaris e de la Plataforma de las Victimas de l’Ipotèca (PAH segon sa sigla en espanhòl). Aquel immòble vuèg, l’empleguèt la PAH per relotjar qualques familhas afectadas.
L’emocion, l’euforia e los crits de jòia se repetissián demest lo milièr de personas acampadas en sosten a las familhas que vivon dins l’immòble. Lo tribunal sosten que de las fòrabandir, aquò seriá l’infraccion d’un drech internacional: lo drech al lotjament.
La PAH aviá fach una crida als ciutadans per s’opausar al deslotjament, e aviá lo sosten de qualques associacions, vesins e partits politics. Fasiá de setmanas que luchavan, al nivèl social, institucional e judiciari per evitar lo deslotjament de las quaranta tres personas que demòran dins aquel immòble dempuèi lo mes de març. Qualques deputats del Parlament de Catalonha, amb de presidents d’associacions conegudas, acompanhavan las gents que sostenián las familhas afectadas. I aguèt quitament un concèrt solidari de Feliu Ventura, Cans, Amparo Sánchez e Lágrimas de Sangre.
Amb sa lucha, la PAH a relotjat mai de sèt cents personas expulsadas de lors domicilis, mas èra lo primièr còp que s’afrontava al deslotjament de tot un immòble. L’òrdre de deslotjament veniá de l’Audiéncia de Girona en seguida de la demanda del proprietari de la bastissa, la Societat de Gestion d’Actius de la Restructuracion Bancària (SAREB), coneguda coma “banca marrida”.
En mai de la Cort Europèa dels Dreches Umans, la Generalitat de Catalonha aviá tanben demandat que s’ajornèsse aquel deslotjament, en respondent a las demandas de la PAH. Los deputats catalans de qualques partits d’esquèrra (ÈRC, PSC, ICV-EUIA, CUP) signèron una demanda al conselhièr de l’interior de Catalonha, Ramon Espadaler, per tal que la polícia autonomica catalana, los Mossos d’Esquadra, executèsson pas l’òrdre de deslotjament.
En 2013, dins l’estat espanhòl, se son debanats una mejana de 216 deslotjaments per jorn. La PAH a capitat d’arturar 802 expulsions en total, e a relotjat 712 personas.
L’immòble èra una bastissa vuèja dempuèi tres ans, que fasiá partida de la “banca marrida”, un fons public de l’estat espanhòl creat per crompar a las bancas aquelas abitanças que se poiràn pas jamai vendre. En Espanha la bofiga immobiliària es arribada a una situacion insostenabla: i a de milions d’abitanças vuèjas, qu’an de preses fòrça mai nauts que çò que valon, e las bancas balhan pas mai de crèdits per las pagar. Al delà, un fum de familhas son constantament deslotjadas perque pòdon pas pagar las ipotècas, de còps abusivas, e es la polícia que practica aqueles deslotjaments amb la fòrça, contra la resisténcia dels afectats, dels vesins solidaris e de la Plataforma de las Victimas de l’Ipotèca (PAH segon sa sigla en espanhòl). Aquel immòble vuèg, l’empleguèt la PAH per relotjar qualques familhas afectadas.
L’emocion, l’euforia e los crits de jòia se repetissián demest lo milièr de personas acampadas en sosten a las familhas que vivon dins l’immòble. Lo tribunal sosten que de las fòrabandir, aquò seriá l’infraccion d’un drech internacional: lo drech al lotjament.
La PAH aviá fach una crida als ciutadans per s’opausar al deslotjament, e aviá lo sosten de qualques associacions, vesins e partits politics. Fasiá de setmanas que luchavan, al nivèl social, institucional e judiciari per evitar lo deslotjament de las quaranta tres personas que demòran dins aquel immòble dempuèi lo mes de març. Qualques deputats del Parlament de Catalonha, amb de presidents d’associacions conegudas, acompanhavan las gents que sostenián las familhas afectadas. I aguèt quitament un concèrt solidari de Feliu Ventura, Cans, Amparo Sánchez e Lágrimas de Sangre.
Amb sa lucha, la PAH a relotjat mai de sèt cents personas expulsadas de lors domicilis, mas èra lo primièr còp que s’afrontava al deslotjament de tot un immòble. L’òrdre de deslotjament veniá de l’Audiéncia de Girona en seguida de la demanda del proprietari de la bastissa, la Societat de Gestion d’Actius de la Restructuracion Bancària (SAREB), coneguda coma “banca marrida”.
En mai de la Cort Europèa dels Dreches Umans, la Generalitat de Catalonha aviá tanben demandat que s’ajornèsse aquel deslotjament, en respondent a las demandas de la PAH. Los deputats catalans de qualques partits d’esquèrra (ÈRC, PSC, ICV-EUIA, CUP) signèron una demanda al conselhièr de l’interior de Catalonha, Ramon Espadaler, per tal que la polícia autonomica catalana, los Mossos d’Esquadra, executèsson pas l’òrdre de deslotjament.
En 2013, dins l’estat espanhòl, se son debanats una mejana de 216 deslotjaments per jorn. La PAH a capitat d’arturar 802 expulsions en total, e a relotjat 712 personas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo dreit al lotjament segur per cadun deu èsser una fondamenta inalienabla de las nòstras societats. Se que non tornarem viure dins d'ardadas de salvatges, mas non pas mai en societats umanas.
es evident qu'ei la fauta dei bancas ambe sei prests ipotecàris asardos qu'a engendrat aquelei dramas de gents expulsats de l'apartament qu'aviàn crompat a crèdit. en fin d'annada per que lo bilanç de la banca sià lo melhor possible, prestava sensa quasiment ges de garantida e ne parli en coneissènça de causa, en estènt qu'aviàu un apartament a LLoret de mar que poguèri vendre tres mes abans l'esclatament de la bofiga immobiliària, moralitat a l'intencion de la majoritat dei lectors dau jornalet i a de chança ren que per la canalha (lei rics o estampats antau)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari