Aurem plan temps d’aicí lo 30 de novembre de vos parlar d’Austràlia, de la Nòva Zelanda e d’Anglatèrra. Alara, nos interessarem aqueste còp a las Illas Cook (en maòri, Kuki Irani), lo Gran de Milh de la competicion: un pòble de 20 000 maòris que manda sa formacion en Copa del Monde.
 
Las illas se poblèron entre los sègles VIII e IX de monde venguts de Samoa, de las Illas de la Societat, de Tuamotu, de las Marquesas... D’aquí, d’unes contunhèron lor migracion cap a la Nòva Zelanda.
 
De navigaires castelhans e portugueses “descobriguèron” las illas a la fin del sègle XVI. James Cook i faguèt estapa en 1773-1774 e en 1777. En 1804, s’empleguèt pel primièr còp lo nom d’Illas Cook.
 
Un missionari anglés introdusiguèt lo protestantisme cap a las annadas 1820. De glèisas catolicas e mormonas se desvolopèron mai tard.
 
En 1843, quand los franceses prenon possession de las Marquesas e de Tahiti, caps de tribus e pastors demandan la proteccion britanica. Las illas venon efectivament protectorat britanic en 1888 e passan jos gestion neozelandesa en 1900. Per l’ora, an un estatut d’associacion liura amb la Nòva Zelanda: un Estat independent en liura associacion amb la Nòva Zelanda e reconegut coma Estat non-membre de l’ÒNU. Cada estatjant a, en mai de sa nacionalitat illèira, la nacionalitat neozelandesa. Es mai complicat, vesètz, que las pelhòfas d’NRL o de Superliga!
 
Lo país se compausa d’un quinzenat d’illas, e ten 6 aerodròms, 2 pòrts e 187 quilomètres de rota que 35 son enquitranats. Las 9 illas del sud (Aitutaki, Atiu, Mauke, Rarotonga, Mangaia, Manuae,  Takutea e Mitiaro) son d’origina volcanica e las 6 del nòrd (Penrhyn —o Tongareva—,  Rakahanga, Manihiki, Pukapuka, Nassau, Suwarrow e Palmerston) son d’atòls basses de coralh. Lo centre administratiu se tròba sus l’illa de Rarotonga, amb la capitala Avarua.
 
Lo clima es tropical, mas moderat pels vents dominants. Las lengas oficialas son l’anglés e lo maòri de Rarotonga.
 
Per çò qu’es del rugbi, nòstre confraire de L’Indépendant presenta los jogaires coma “una banda de maòris nervioses, abalits al tetarèl del naut nivèl”! Lo campionat local recampa sèt formacions que sièis son sus l’illa de Rarotonga, e se debana de febrièr a mai.  Actualament 18a nacion al classament internacional, las Illas Cook joguèron lor primièra partida internacionala en 1986 amb una participacion a la Copa del Pacific. En 1995, ganhavan la finala de la Copa del Monde de las Nacions Emergentas contra Irlanda (22-6). Participèron ja la Copa del Monde de 2000: doas desfaitas contra Galas (38-6) e la Nòva Zelanda (84-10) e una egalitat amb Liban (22-22).
 
Lo grop de 24 s’apièja sus de jogaires d’NRL: Arona, Napa, Taripo (Roosters), Fepuleai, Matapuku (North Sydney), John (Penrith), Malu e Peyroux (NZ Warriors), Mataora, Rapena (Canberra), Pittman, Sopoaga (Cronulla), Takairingi (Gold Coast), Tetavano (Newcastle), Viiga (Paramatta); e de Superliga: Lulia (Bradford), Gelling (Wigan); sens doblidar lo Drac catalan Zeb Taïa e lo tolzan Jonathan Ford.
 
Rescontraràn los Estats Units lo 30 d’octobre, Tònga lo 5 de novembre e Galas lo 10 de novembre.
 
Los publics de Bristol, Leigh e Neath n’auràn per lor moneda que, d’aprèp los especialistas, los jogaires de las Illas Cook interprètan lo melhor dels hakas de las formacions oceanianas en competicion!
 
 
Rebombs de pauma
 
Pisson. Sièis jogaires franceses son passats al contraròtle antidopatge.
 
Es arribat. Clint Greenshields ven de rejónher sos collègas del XIII de França e balhar un copacap a l’entraïnaire Richard Agar que deurà causir entre el e Morgan Escarré, l’arrièr del XIII blau.
 
Copa del Monde acabada. Per l’american (èx-Pià) Mark Cantoni, nafrat al braç dins la partida de divendres passat a Tolosa.
 
Arbitres. Unes arbitres australians tenguèron lo fiulet dissabte dins unes rescontres entre formacions universitàrias anglesas.
 
 
 
 
Alan Roch